Nicolasa Madrigal, una de les sis persones centenàries del municipi, ha sigut l’única de les seues companyes que ha pogut desplaçar-se i celebrar aquest acte organitzat per l’Ajuntament i que s’emmarca en la programació als seus majors.
Quart de Poblet ha viscut un dels actes més emotius que es dediquen a les persones majors del municipi. Des de fa anys, l’Ajuntament ret homenatge als qui han complit cent anys. Enguany s’ha celebrat el 101 aniversari de Nicolasa Madrigal, que va arribar al centenari en ple confinament. Això sí, Nicolasa no aparenta 101 anys, ni 100, ni tan sols 90 anys. L’alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez i la regidora de Persones Majors, Victoria García, van gaudir de la companyia de Nicolasa que va sorprendre a tots per la seua vitalitat, energia, saviesa i una salut que a molts els agradaria tindre amb cinquanta anys menys. “Nicolasa mai s’ha posada malalta. Només s’ha operat una vegada i ha sigut de cataractes”, destaca la seua néta Pilar Madrigal. Nicolasa desborda simpatia i va fer que l’acte, celebrat en el saló de plens de l’Ajuntament, a més de ser emocionant fóra molt divertit. L’àvia exemplar, com va destacar la seua néta Pilar, encara dissenya i confecciona els seus vestits, fa mantelerías a la seua nores i tot el que li demanen els seus néts i besnéts. L’agulla l’enfila a la primera i sense ajuda. No ha trepitjat una perruqueria fins als cent anys ja que es tallava i tintava el pèl ella sola. El pols el té perfecte, alguna cosa que es pot contemplar en el perfectes que porta les ungles pintades. Si se li pregunta, assegura que qui manava a casa era el seu marit “encara que jo feia el que volia”. I ho feia fenomenal. Sense que el seu marit s’adonara va aconseguir estalviar pesseta a pesseta fins a aconseguir els diners suficients per a comprar una casa a Alcalá del Júcar.
Encara viu sola i durant els mesos més durs del confinament va cosir màscares per a tota la família i es va llegir un llibre.
Durant l’homenatge, en el qual se li han entregat un socarrat i un ram de flors, Nicolasa ha destacat que l’única cosa que li demana a la vida és que els seus quatre fills i nores, els seus nou néts i els seus huit besnéts “tinguen salut i siguen felices”.
Nicolasa és natural de Tebar, un poble de Conca, on va nàixer el 22 de març de 1920. El seu pare va morir quan només tenia cinc anys i, des de molt jove, va treballar “servint”, com ella encara diu. El seu marit era pastor i Nicolasa li va convéncer per a anar a Quart de Poblet perquè els seus fills tingueren una vida menys dura. I ho va aconseguir. En la localitat de l’Horta Sud ha creat una gran família de quarteros i quarteras.
L’alcaldessa li ha agraït que prenguera aquesta decisió perquè persones com ella han fet “un poble millor i més gran” .
En el mes dedicat als i les més veteranes de la localitat s’estan realitzant moltes altres activitats, entre elles la celebració de les Noces d’Or. El 6 de juny es farà un homenatge a totes les històries d’amor i convivència de les parelles que es van casar en 1971. L’acte serà en el Centre Cultural El Casino.
