Les persones expertes atribueixen aquestes dades esperançadores als avanços en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques
Advoquen per continuar avançant en la investigació dels aspectes etiològics perquè la majoria de casos no té una causa clara
La supervivència del càncer pediàtric i en l’adolescència ha experimentat un important increment en la Comunitat Valenciana, mentre que la taxa d’incidència es manté, segons un informe del Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries de la Direcció General de Salut Pública amb motiu del Dia Internacional d’aquesta malaltia, que es commemora el 15 de febrer. Les persones expertes atribueixen aquestes dades esperançadores als avanços en les tècniques diagnòstiques i terapèutiques.
La incidència del càncer en la infància i adolescència (denominació que comprén nombrosos tipus de tumors que es desenvolupen en xiquets i adolescents de 0 a 19 anys) es manté estable des de l’any 2000 i els especialistes de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública que analitzen, entre altres variables, la freqüència d’aquesta malaltia no observen un increment de casos diagnosticats en menors de 15 anys.
“El treball multidisciplinari que desenvolupen oncòlegs pediàtrics, cirurgians, radioterapeutes i la resta del personal sanitari que es bolca en aquesta mena de casos és encomiable i es tradueix en un augment de les curacions i en una reducció dels efectes secundaris físics i psicològics”, ha explicat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló.
Amb tot, el càncer en la infància i adolescència va truncar la vida de 152 famílies valencianes en 2018, últim any estudiat. Del total de nous diagnòstics, 69 van ser xiques i 83 xics.
Encara que és una malaltia poc freqüent, el càncer té un impacte important en la mortalitat. De fet, és la primera causa de mort entre els 5 i 14 anys; i la segona de 15 a 19 (per darrere dels accidents). L’últim registre disponible comptabilitza 32 defuncions en menors de 20 anys a causa del càncer.
A diferència del càncer en persones adultes, la majoria dels càncers en la infància i adolescència no té una causa clara, d’aquí ve que els experts i expertes advoquen per continuar avançant en la investigació dels aspectes etiològics i preventius.
Sobre aquest últim punt, recomanen que la prevenció se centre en els comportaments que impediran que xiquets i xiquetes i joves desenvolupen càncers prevenibles quan siguen adults.
Al costat de la prevenció, els i les especialistes donen molta importància al diagnòstic precoç, perquè quan el càncer es detecta en una fase primerenca és més probable que responga bé al tractament.
En termes generals, la supervivència observada per al conjunt de tumors és del 91% a l’any i del 81% als cinc anys i no s’adverteixen diferències per grup d’edat o gènere, però sí per tipus de càncer.
En aquest sentit, els grups tumorals amb millor pronòstic són els carcinomes tiroidals (taxa de supervivència del 100%), cèl·lules germinals i gonadales (95,8%,), limfoma de Hodgkin (95,7%) i retinoblastoma (94,6%).
No obstant això, en la població infantil el càncer més habitual és la leucèmia, seguida dels tumors en el sistema nerviós central (teixits del cervell i medul·la espinal) i limfomes (sistema immunitari).
