La UE no va detectar la presència de Xylella en les importacions vegetals fins a un any després de l’entrada del bacteri en territori europeu

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, demana als europarlamentaris que exigisquen responsabilitats a la Comissió Europea pels greus perjudicis causats

La UE no va detectar la presència de Xylella en les importacions vegetals fins a un any després de l’entrada del bacteri en territori europeu

València, 18 de juny de 2018. Les pròpies estadístiques oficials de la Unió Europea (UE) revelen que els serveis d’inspecció no van detectar ni un sol cas de la presència del bacteri Xylella fastidiosa en els carregaments vegetals importats de tercers països -convertits en focus fonamental de la transmissió de noves plagues agràries- fins a un any després que es declarara la citada malaltia en una explotació d’oliveres d’Itàlia. Aquesta desgraciada circumstància va tenir lloc en 2013 i des de llavors la Xylella s’ha estès també a determinades regions de França i d’Espanya, on està causant estralls a la Comunitat Valenciana, Balears i, en menor mesura, a Madrid i Andalusia.

No obstant açò, i sorprenentment, només va ser a partir de 2014 quan les dades de la Comissió Europea van començar a reflectir casos de Xylella interceptats en partides de plantes importades, però cap consignen les estadístiques oficials entre 2005 -any en què va començar a funcionar aquest sistema estadístic sobre sanitat vegetal- i 2013, any en què va aparèixer la malaltia a Itàlia. A partir d’aqueix moment, les xifres de la Comissió relatives a la presència de Xylella en les importacions van experimentar un canvi radical i és en 2014 quan, per primera vegada i amb la devastadora malaltia ja declarada a Europa, comencen a constatar de manera oficial la identificació de Xylella.

Així, segons les dades oficials, en 2014 es van registrar 4 deteccions del bacteri en plantes de cafè originàries de Costa Rica i una altra detecció més en una altra planta de cafè procedent d’Hondures. A l’any següent es van produir altres dues identificacions de Xylella: una en plantes Mandevilla sanderi (gessamí brasiler) enviades a Europa des de Brasil i una altra més en un carregament de plantes de cafè remès des d’Hondures. Durant 2016, 2017 i 2018 es van dur a terme un total de 5 noves identificacions de Xylella, en aquesta ocasió localitzades en plantes de gerani, noguera, gerd i zarzamora originàries de Mèxic i Estats Units.

En altres paraules, que des de 2014, la Comissió Europea reconeix a través de les seues pròpies estadístiques la detecció de, almenys, 12 casos de Xylella en partides de material vegetal de tercers països, la qual cosa contrasta poderosament amb el fet que en els anys anteriors la presència del bacteri passara del tot desapercebuda per als inspectors de la UE.

“El que és obvi -lamenta el president de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), Cristóbal Aguado- és que no es pot trobar el que no se cerca i resulta escandalós i, per descomptat, inacceptable que les autoritats comunitàries no començaren a detectar la presència en les importacions d’un bacteri perillosíssim i perfectament coneguda i identificada en el món fins que la vam tenir dins del territori europeu. La conseqüència és que milers d’agricultors estan pagant un alt preu per la negligència d’aquells que haurien de protegir als seus administrats i és imprescindible adoptar mesures rotundes per a acabar amb aquesta sensació d’impunitat”.

Per açò, el màxim responsable d’aquesta organització agrària fa una crida a tots els grups polítics amb representació en el Parlament Europeu “perquè prenguen cartes en l’assumpte i exigisquen en el marc de l’Eurocambra responsabilitats a la Comissió Europea”. Arran de l’aparició de la Xylella en diferents cultius dels països ja esmentats, l’Executiu comunitari va introduir certes modificacions en el reglament de control de la sanitat vegetal de les importacions amb l’objecte d’endurir els requisits i calmar els ànims, però el president de AVA-ASAJA no oculta el seu escepticisme sobre aquest tema: “ens temem -assenyala- que aqueixos canvis van ser una operació merament cosmètica i per a comprovar-ho n’hi ha prou amb veure com Sud-àfrica continua introduint cítrics infectats de Taca negra a mansalva mentre la Comissió segueix mirant cap a un altre costat i escudant-se en tàctiques dilatorias en lloc d’actuar amb la contundència requerida”.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.