Un estudi de la Universitat revela la desigualtat de gènere del teletreball, el telestudi i les cures entre la comunitat universitària

Isabel Pla i Mar Moncho, investigadores de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, estan duent a terme una investigació per a conéixer com afecta la crisi provocada per la COVID-19 sobre la comunitat universitària en els seus temps de vida personal, treball, estudi i cures.

Dels primers resultats de l’enquesta, que està oberta fins el 30 de juny, les investigadores alerten que les conseqüències de la crisi provocada per la Covid-19 qüestiona l’eficàcia de les condicions d’igualtat del teletreball o el telestudi a mitjan termini i per tant l’adopció de la ‘nova normalitat’ ha d’anar unida a la regulació de les noves formes de treball i estudi, abordant les desigualtats existents entre els tres col·lectius universitaris: professorat, personal d’administració i serveis, i alumnat.

Les autores conclouen, amb les dades obtingudes fins ara, que el professorat (PDI) de la Universitat de València destaca haver intensificat la seua càrrega de treball però que, en canvi, la seua productivitat ha disminuït. Per la seua banda l’estudiantat afirma trobar-se sobrecarregat: “Aquest és el col·lectiu que més reflectix els perills de la desigualtat sobre els costos més nocius del confinament”. Mentre el personal d’administració i serveis (PAS) “veu més desitjable el teletreball que la resta de la comunitat universitària”.

Els tres col·lectius destaquen, segons les autores, que entre les causes que contribuïxen a la disminució de la productivitat en el treball remunerat i en els estudis es troben la necessitat de realitzar algunes de les tasques en l’espai de treball, la pèrdua de comunicació cara a cara amb companyes i companys, els inadequats espais on es realitza el treball o els problemes informàtics.

Els primers resultats apunten que no sols s’ha produït un augment en el temps dedicat al treball remunerat i a l’estudi, els tres col·lectius han vist augmentada, paral·lelament, la dedicació a les tasques de la llar i a les cures. Encara que aquest aspecte és generalitzat, afecta en especial, a PAS i PDI. “Per a compensar aquesta situació, els horaris establits per al treball remunerat i per a l’estudi s’han hagut de modificar i ampliar –bàsicament en hores intempestives- de manera que el temps personal pràcticament s’ha extingit”, expliquen Pla i Moncho.

Les dades de la pandèmia Covid-19 reflectixen, segons l’estudi, un efecte diferenciat per raó de gènere. Així, dones i homes es veuen afectats de diferents maneres per la crisi. Aquesta situació es veu més clarament en les necessitats de les cures. En el cas del professorat i del personal d’administració i serveis, tant homes com dones afirmen haver augmentat la seua dedicació a les tasques de la llar i a les cures. No obstant això, són les dones les que s’encarreguen en major mesura de les tasques de la llar i de la cura de les persones dependents. En la part positiva, el professorat home reflectix una major implicació que abans de l’estat d’alarma en les tasques de cura de xiquetes i xiquets. Addicionalment, altres indicadors indirectes d’una major responsabilitat en les cures mostren que són molt més les dones dels dos estaments les qui manifesten “la dificultat de treballar amb persones dependents perquè a tota hora es requerix la seua atenció i es dificulta el seu treball pel risc d’interrupció, a més que disposen de menys temps lliure per a elles mateixes”.

Una de les conseqüències d’aquesta situació afecta directament a la carrera de les dones acadèmiques, ja que, tal com va denunciar la investigadora Elizabeth Hannon en un estudi recent, el nombre d’articles científics que estava rebent de les dones acadèmiques havia disminuït dràsticament, mentre no estava ocorrent el mateix amb els homes.

Per la seua banda, entre l’alumnat l’estudi apunta que es veu una substancial diferencia entre dones i homes. Mentre la majoria de les dones afirmen haver augmentat o mantingut la dedicació a les tasques de la llar i cures, els homes apunten que el seu temps no ha variat, o directament, no dediquen temps ni a les cures ni a la llar. “Per tant, s’observa com en les dones de la comunitat universitària recau en major mesura la càrrega de la llar i, sobretot, de cures”, indiquen les investigadores.

Així, segons Pla i Moncho, “cal buscar solucions institucionals integrals que garantisquen unes condicions laborals i d’estudi de qualitat i en condicions d’igualtat, que faciliten la conciliació entre esferes i la corresponsabilitat dels gèneres”. El que està en joc des del punt de vista de l’Economia Feminista, és la necessitat de posar la vida en el centre i pensar en polítiques dissenyades per al bon viure sense tornar de nou a la ‘normalitat’ tal qual estava plantejada en la societat.

Nous hàbits i costums

Els hàbits i costums de la comunitat universitària també han canviat. Mentre el PAS i el professorat afirmen consumir més cultura online o haver millorat la seua alimentació, l’alumnat destaca per fer més esport. Ara bé, els tres col·lectius afirmen estar més connectats a les xarxes socials. Per contra, el PAS i el professorat indiquen que fan menys esport i consumixen més begudes alcohòliques i l’alumnat que fuma més.

Segons els resultats preliminars de les enquestes, “el malestar general que es viu en la comunitat universitària és extraordinari”. L’augment de l’estrés, l’angoixa per no veure les amistats i la família, la falta de concentració, l’insomni o la incertesa pel futur són alguns dels efectes sobre la salut laboral i mental provocats per l’emergència sanitària.

Aquest projecte està impulsat des de la Unitat d’Investigació d’Economia Feminista del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat.

Deixa el teu comentari