València tindrà una nova Ruta Literària, dedicada a Carmelina Sánchez-Cutillas

La regidora Luisa Notario ha explicat que les Rutes “permeten veure la ciutat amb els ulls dels nostres escriptors i escriptores més insignes”

El projecte Rutes Literàries València s’amplia amb la ruta dedicada a la historiadora, novel·lista i poeta Carmelina Sánchez-Cutillas. La Comissió de Patrimoni emetrà el dictamen pertinent, en la seua reunió de demà dimecres, 6 d’octubre, sobre esta nova ruta que s’inclou en el programa de promoció cultural que l’Ajuntament duu a terme a través del Gabinet de Normalització Lingüística. Fins a este moment s’han senyalitzat ja dos rutes, la dedicada a Vicent Andrés Estellés, al novembre de 2020; i la Ruta Marc Granell, el mes de juliol passat.

La novetat d’esta ruta respecte a les dos primeres és que es duu a terme amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) en el marc de l’any dedicat a l’escriptora valenciana, l’Any Carmelina. Tal com ha explicat la regidora de Gestió de Recursos, Luisa Notario, la previsió és senyalitzar la Ruta Carmelina Sánchez-Cutillas abans que finalitze l’any en curs. Es tracta d’un itinerari que recorre diferents carrers de la ciutat, que es vinculen a diferents poemes de l’autora.

“València és una ciutat plena d’història i tresors, que des de l’Ajuntament convidem a conéixer en profunditat. Les rutes literàries són una iniciativa del Gabinet de Normalització Lingüística que mostra diverses versions de la nostra ciutat i ofereix una manera diferent i meravellosa de gaudir-la perquè ens permet veure-la amb els ulls dels nostres escriptors i escriptores més insignes”, ha explicat Notario.

En el cas de la nova ruta, els punts urbans i els poemes triats són els següents: carrer del Governador Vell, 22, (poema No ha estat res); plaça del Comte de Carlet-Palau Comte de Carlet, (Eren anys aspres); carrer dels Cavallers, 35, (La nostra rebel·lió); carrer Cavallers, 35, (Per tanta cosa morta!); carrer de la Tapineria, 2 (Poble meu, i estrofa dedicada a Ricard Sanmartín); la Llotja, (Jo pagaria rescat pel meu silenci); Ajuntament de València-Arxiu Històric Municipal (Bilingüisme); carrer de Fèlix Pizcueta, 21 (Endevinalla); Gran Via Marqués del Túria, 48 (Ho deixe córrer), carrer de la Nau, 21 – Llibreria de vell Bonaire, d’Andrés Ortega, (Per la Ribera Baixa), carrer de Ruiz de Lihory, 13-Tertúlia del Café Malva-rosa (Fidelitat) i carrer del Cronista Carreres, 10- Últim domicili (Aquesta és la meua confessió).

La ruta, igual que les altres, se senyalitzarà amb plaques de 25×25 cm en la vorera, que en esta ocasió inclouran el logo de l’AVL i de l’Any Carmelina. A més, es farà un díptic de la ruta amb la informació corresponent i un pla d’ubicació dels punts. Així mateix, tota la informació de la ruta estarà disponible en la web municipal.

El projecte “Rutes literàries de València” es va posar en marxa l’any 2020 amb l’objectiu de difondre l’obra dels autors i autores valencians més reconeguts. Al novembre d’eixe mateix any es va senyalitzar la primera de les rutes, dedicada al poeta i periodista Vicent Andrés Estellés, considerat el gran renovador de la poesia valenciana del segle XX, a pesar que no es va poder fer cap acte de presentació a causa de la pandèmia. Un any després va prendre forma la dedicada al poeta i autor de literatura infantil i juvenil Marc Granell.

Carmelina Sánchez-Cutillas Martínez (Madrid, 23 de juny de 1921-València, 22 de febrer de 2009) va ser una historiadora, novel·lista i poeta. Neta de l’historiador Francesc Martínez i Martínez, va nàixer a Madrid, però després d’una curta estada a Barcelona, va viure a València i Altea. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València i més tard va col·laborar en la secció cultural del diari Levante, amb articles d’història i literatura medieval.

Sánchez-Cutillas pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic cal destacar les compilacions Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i amada (1980). D’arrels clàssiques, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d’Un món rebel es troba una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d’una escriptora de la segona part del segle XX.

La seua obra més coneguda és Matèria de Bretanya (1976), guanyadora en 1975 del premi Andròmina de narrativa. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic, amb una visió de la seua infantesa a Altea.

Entre altres reconeixements, va ser distingida “Valenciana de l’any 2008” per la Fundació Huguet; a més, una de les biblioteques municipals de la ciutat de València (la de Benicalap) porta el seu nom; i en 2020, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va nomenar escriptora de l’any.

Deixa el teu comentari