Vicent Soler celebra ‘el canvi d’actitud de la Unió Europea respecte a la Comunitat Valenciana que ha rebut 50 milions extra per a ocupació juvenil’

Vicent Soler celebra “el canvi d’actitud de la Unió Europea respecte a la Comunitat Valenciana que ha rebut 50 milions extra per a ocupació juvenil”

El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha celebrat aquest dilluns “el canvi d’actitud de la Unió Europea respecte a la Comunitat Valenciana. A diferència del que ocorria en l’anterior etapa, el treball que estem portant des del Consell de gestió dels fons europeus es valora positivament en les institucions i ja hem començat a veure els resultats”.

Soler ha recordat que el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, amb l’aval de la Comissió Europea i tenint en compte de l’alt grau d’execució que presenta la Comunitat Valenciana del Programa Operatiu del Fons Social Europeu d’Ocupació Juvenil (POEJ), ha decidit un augment de l’assignació de l’ajuda gestionada pel Consell de 50 milions d’euros, tal com va anunciar recentment el president de la Generalitat, Ximo Puig.

“Quan arribem al govern estàvem a la cua en execució de fons europeus. A més, les auditories i inspeccions que es duien a terme des d’Europa i que afectaven la gestió de l’anterior executiu ens portava a patir constants minoracions en molts dels projectes que s’havien finançat amb aquests fons, per no complir amb les regles del joc. Ara ens sentim satisfets de mirar arrere i veure com han canviat les coses. Som conscients que ens queda molt per fer i que el nostre esforç ha de ser constant, però l’evolució en aquests últims anys ens omple de satisfacció”, ha afirmat Soler.

“A més, amb el nostre treball i actitud estem alçant a poc a poc la hipoteca reputacional que pesava sobre la Comunitat Valenciana a Europa. Els anteriors dirigents van dur a terme procediments irregulars que van fer que l’actuació de la Generalitat quedara sota un vel generalitzat de sospita, alguna cosa que ens estem esforçant per reparar”, ha afegit el conseller.

Vicent Soler ha realitzat aquestes declaracions durant la seua participació en la jornada ‘Debat amb la Ciutadania sobre el Futur d’Europa i de la Política de Cohesió’, organitzada per la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic que ha tingut lloc aquest dilluns en la Facultat d’Economia de la Universitat de València.

Durant la jornada s’ha celebrat un debat en el qual han participat a més del conseller d’Hisenda, el director general de Fons Europeus, Andreu Iranzo; el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez; el coordinador territorial de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià, Jaume Durà, i el catedràtic i director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València, Cecilio Tamarit.

El futur d’Europa

Vicent Soler ha assenyalat que “Europa viu un moment de reflexió de com i cap a on avançar. En aquests moments, la Unió Europea no pot limitar-se a ser la guardiana de la unitat de mercat, de la lliure competència, de l’ortodòxia pressupostària i de la unió monetària. És necessari avançar cap a la concepció d’una Europa més social que garantisca el benestar dels ciutadans. Sense política social, no hi ha Europa”, ha sentenciat el conseller.

“Les polítiques de cohesió són un pilar bàsic d’Europa. La Unió Europea ha d’oferir en matèria de serveis bàsics una garantia subsidiària a la qual ja ofereixen els Estats, però al mateix temps una garantia real que funcione en els moments en què siga necessari. Perquè cap unió duanera i econòmica pot sostindre’s de manera democràtica sense instruments de redistribució de la riquesa”, ha assenyalat el conseller d’Hisenda.

“Com hem de finançar els europeus l’Estat del Benestar?”, s’ha preguntat Soler. “Evidentment, sent competitius en aquest món globalitzat que ens ha tocat viure”, ha assenyalat el conseller d’Hisenda, qui ha afegit que després de la unió bancària i l’harmonització fiscal, “la UE afronta el repte de donar una solució a la competitivitat amb Àsia, asumiento la realitat que Europa és, sobretot un món de petites i mitjanes empreses”.

El conseller d’Hisenda s’ha lamentat que “la realitat és la que és. Europa no es veu, està massa difuminada. Hi ha massa dispersió i estem obligats a bolcar els esforços a edificar més i millor Europa” i ha afegit que “els ciutadans europeus hem de voler a Europa i enfortir-la per a evitar situacions com l’ocorreguda al Regne Unit”. En aquest sentit, ha apuntat que “són els joves els que millor estan exercint aqueixa responsabilitat, ja que aprecien la llibertat i les oportunitats que els ofereix la Unió Europa en un món globalitzat”.

La taula redona ha arrancat amb la intervenció del catedràtic i director del Centre de Documentació Europea de la Universitat de València, Cecilio Tamarit, qui ha exposat que “Europa ha de decidir quin és el camí que ha d’emprendre”. “És evident -ha afegit Tamarit- que en el procés de la construcció d’Europa estem a mig camí i en aqueix dèficit de la construcció europea s’ha fet fort la idea populista que Europa no resol els problemes de la gent”.

Per part seua, el secretari general d’UGT-PV, Ismael Sáez, s’ha lamentat que Europa “no ha sabut reaccionar en la defensa del Benestar Social, després d’haver-se instal·lat el pensament únic, imposat per les grans multinacionals, que l’única eixida, després de l’última gran crisi, passa per baixar els impostos i reduir els drets dels treballadors”. “Quant estem disposats a perdre perquè guanyen els altres?”, s’ha preguntat el secretari general d’UGT-PV. Saiz ha remarcat la importància de les eleccions europees del pròxim 26 de maig i ha assenyalat la transcendència de definir de forma clara “qui mana a Europa”.

Així mateix, el coordinador territorial de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià, Jaume Durà, ha intervingut en el debat per a posar el dit en la nafra de la problemàtica creada per la falta d’una política comuna europea en matèria d’immigració, que puga ajudar a desmuntar la fal·làcia esgrimida pels partits populistes d’extrema dreta sobre l’entrada de refugiats a Europa.

“Estem davant el major èxode forçat de persones de la història, però dels 70 milions de refugiats, el 90% ho són en països en vies de desenvolupament i només una mínima part d’ells arriba a Europa”, ha assenyalat Durà, qui ha afegit que “les xifres desmenteixen l’argumentació de l’augment de l’arribada de refugiats a Europa”.

“És just tot el contrari -assegura Durà-, en 2015 va arribar al continent europeu més d’un milió de persones, que es van reduir a 363.000 en 2016, van anar 171.000 en 2017 i l’any passat va baixar encara més la xifra per a situar-se en 144.000 persones”. El coordinador territorial de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià ha reclamat a Europa un esforç per a consensuar les polítiques d’immigració, establint vies segures i legals per als afectats”.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.