Webinar Ateneu Leo Back. Escola Filosofia

Blasco: “Baeck en 1933 va ser el primer a percebre la necessitat de traure al major número de gent d’Alemanya mentre es poguera”

L’Escola de Filosofia de l’Ateneu ha posat en valor la figura de Leo Baeck a través de la conferència del membre de l’Amistat Judeocristiana de València, Juan Agustín Blasco Carbó. D’aquesta personalitat ha destacat la seua labor al capdavant de la Comunitat Jueva Alemanya que li va portar en 1933 “a ser el primer a percebre la necessitat d’intentar traure al major número de gent mentre encara es poguera, començant pels xiquets, els famosos kindertransport”.

Aquestes idees s’han exposat durant la webinar organitzada per l’Escola de Filosofia de l’Ateneu “Aproximació a Leo Baeck” que s’emmarca dins del cicle de conferències de Filópolis V. Aquesta sessió ha sigut presentada per Carlos Climent, vicepresident de la Fundació de l’Ateneu, i pel coordinador de l’Escola de Filosofia, Antonio Lastra.

El membre d’Amistat Judeocristiana de València i llicenciat en dret i Dret Canònic per la Universitat de València, ha destacat la figura del rabí Leo Baeck que “és encara desconeguda a Espanya malgrat el seu lideratge espiritual i la contundència intel·lectual del seu pensament, així com la seua intervenció al capdavant de l’Associació de la Jueria del Reich Alemany des de 1933 fins a la seua deportació al camp de Terezin, prop de Praga, al gener de 1943” afegint que “després de la seua supervivència i alliberament va establir les bases del Judaisme Reformista modern fins a la seua defunció en 1956”.

Juan Agustín Blasco ha recordat que Baeck va ser elegit en 1933 president de la Comunitat Jueva Alemanya i malgrat veure la necessitat de traure al major número de gent “ell es negarà a abandonar Alemanya mentre quedara un solo jueu en la seua terra. Per això va realitzar una important labor internacional intentant obtindre el major nombre de visats possibles”.

Així mateix ha apuntat que “va donar suport a l’ordenació de dones com rabinas encara que des d’una postura discreta però eficaç. Va acceptar el sionisme com una possibilitat sense alinear-se directament amb els seus postulats. Va intentar des d’aqueix càrrec, minimitzar els perniciosos efectes de les lleis de Nüremberg sobre la població amb diferents programes assistencials que van arribar a utilitzar col·laboradors cristians quan les estructures jueves van col·lapsar”.

També Blasco Carbó ha apuntat que “Leo va mantindre el seu lideratge espiritual en el camp de Terezin encara sense pertànyer al Consell d’Ancians, per no voler abrogar-se el dret de decidir qui havia de morir i qui no en elaborar les llista dels transports cap als camps d’extermini de l’Est” afegint “després de l’alliberament va ser elegit president del Judaisme Reformista i se li va requerir per a determinar la compensació que la RFA havia d’aportar a la Comunitat Jueva”.

Amb posterioritat, ha apuntat, va contribuir a un futur diàleg judeo-cristià treballant en els Deu Punts de Seelisberg i va ser determinant la seua opinió per a triar Nova York com a seu de la institució que recolliria obres, escrits, i arxius pertanyents a jueus europeus.

Durant la webinar, Antonio Blasco ha conclòs que Baeck “va saber erigir-se en líder d’un pensament jueu que no pretenia amagar-se per a no molestar sinó des de la certesa de la contundència de les seues premisses, defensava la seua superioritat enfront del cristianisme. En el seu pensament destacar les conegudes “polaritats” entre les quals la vida discorre: mandat enfront del misteri; la llibertat pel sotmetiment a la llei; cap a l’universalisme per l’elecció particular del Poble d’Israel”.

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.