XIII Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset

La Casa de la Cultura de l’Alcúdia va acollir, divendres i dissabte, el 13é Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset, al qual van participar notables personalitats del món educatiu i que va tindre vora 800 inscripcions.

El Congrés d’Educació Josep Lluís Bausset ha arribat a la seua tretzena edició sota el títol “Educació inclusiva, societat exclusiva?”. Han sigut, doncs, 13 anys de reunions caracteritzats pels múltiples punts de vista i anàlisis exhaustius sobre el passat, present i futur de l’educació, oferts per notables personalitats del món de la docència. Este any, el congrés ha tornat a ser un espai d’intercanvi d’idees desenvolupat al llarg de dos dies – 24 i 25 de setembre – al llarg dels quals es varen programar quatre ponències on es va aprofundir en temes com la formació i la divulgació de noves metodologies educatives. Tot en un espai de reflexions com este que va comptar, aproximadament, amb uns 200 assistents presencials i més de 500 en línia.

L’inici de l’esdeveniment va tindre lloc divendres 24 de setembre, dia en el qual – a més de l’acte inaugural – es va van celebrar les dues primeres conferències. A l’obertura del Congrés van participar l’alcalde de l’Alcúdia, Andreu Salom, el secretari autonòmic d’Educació i investigació, Miquel Soler i el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.

La primera de les conferències va ser la titulada “Neuroeducació, inclusió i DUA” a càrrec l’Especialista en educació inclusiva i professora del Màster de neuroeducació avançada de la UAB, Coral Elizondo. Si un dels reptes actuals és garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, la neurociència, amb els seus estudis sobre el cervell, les investigacions de la psicologia cognitiva i el marc DUA, ens oferixen pautes per a aconseguir-ho.

La segona de les ponències va arribar amb la mateixa força, caracteritzant-se per ser un dels moments més reivindicatius del Congrés. Titulada “La revolució tranquil·la”, la conferència va ser impartida per l’economista actualment adjunt a la secretaria general de CCOO, director adjunt del programa modular de Relacions Laborals de la UNED i membre del consell assessor de la fundació Alternativas, Bruno Estrada. “La translació de preeminència entre les religions i la ciència, la socialització del coneixement, la llibertat de la dona, la progressiva (i incompleta) desalienació del treball… es tracta d’una revolució tranquil·la, un intent d’aconseguir un nou reencontre entre l’optimisme històric i la raó.”

Dissabte – 25 de setembre – va ser el torn de Joan Buades – Escriptor i professor de llengua i literatura – i d’Andrea Francisco, doctora en Ciències de la Comunicació i en Educació.

El primer d’ells va defensar la ponència “Educar, per a què? Mestres lliures en l’era de l’antropocé” on, entre d’altres, plantejà la pregunta: “Per què tractem l’escola com una espècie d’ONG messiànica especialitzada a superar les mil i una insatisfaccions que destil·la el nostre món, des de la falta de respecte general fins a la salvació del planeta? A què treu cap que pràcticament s’haja extingit la idea de ser mestres?”. Va posar punt final al congrés la conferència ”Sexualitats, Gènere i educació feminista”, la qual autora va plantejar interessants dinàmiques realitzades en les aules, tendents a la reflexió sobre allò que en sexualitat es considera com a “normal”.

Després de la parada obligada de 2020, el congrés ha tornat a ser un espai de debat on es destaca la importància de la reflexió i l’anàlisi sobre el paper de la comunitat educativa en relació amb la societat, incloent-hi la seua evolució històrica i les opinions envers el futur de l’educació.

* Totes les sessions del Congrés poden trobar-se íntegres al canal www.lalcudiatv.es de l’Ajuntament de l’Alcúdia. 

Deixa el teu comentari