Les pròrrogues de l’estat d’alarma disparen els quadres d’ansietat, depressió i pànic
El servei telefònic d’atenció psicològica de Xirivella segueix l’evolució diària de mig centenar de persones i monitora l’impacte emocional del confinament
Xirivella manté actiu un servei telefònic d’atenció psicològica des del passat 24 de març. S’atén de dilluns a diumenge, des de les 8 fins a les 20 hores. Les psicòlogues Luisa Llorens i Miriam Pozuelo estan al capdavant del gabinet i quasi un mes després de la seua posada en funcionament són capaços d’anticipar quan sobrevindrà el següent repunt de crides. “Sol coincidir amb els primers avisos d’una nova pròrroga de l’estat d’alarma i el confinament; el simple avís que la situació s’allargarà en el temps multiplica els quadres d’ansietat, depressió o pànic”, relata Luisa Llorens.
El perfil més habitual del sol·licitant d’assistència psicològica és el d’una dona d’avançada edat, que viu sola o amb la seua parella i que troba a faltar el contacte físic amb la resta de la família o l’entorn social. “La por a la soledat o a una mort inesperada, juntament amb les preocupacions i pensaments sobre el futur de fills i néts, sol ser la causa principal de consulta”, explica Miriam Pozuelo. “ Els recomanem que visquen el dia a dia i que entenguen que la causa de l’estrés emocional que pateixen està fora del seu control i és passatgera”, afig Pozuelo.
Les professionals del gabinet psicològic de Xirivella realitzen un seguiment periòdic a més de 50 persones des que va començar la crisi COVID-19. “El nostre compromís de cridar-los diàriament els tranquil·litza; tenen el nostre número de telèfon, saben que estem disponibles i sovint establim contacte per WhatsApp”, compte Luisa Llorens. “Davant un quadre d’ansietat o depressió valorem l’historial psicològic o clínic de la persona i, si considerem que requereix assistència urgent, remetem el cas al Centre de Salut o al 112 perquè realitzen una visita domiciliària”, exposa Llorens.
Però hi ha altres perfils de risc més enllà de les persones d’edat avançada. El confinament accentua la feblesa psicològica de les quals seguien un tractament per la seua addicció a les drogues o l’alcohol abans de decretar-se l’estat d’alarma. “Després de valorar alguns d’aqueixos casos els hem remés a la Unitat de Conductes Addictives amb la recomanació d’expedir-los un certificat que els permeta eixir de casa una estona, preferentment en companyia”, assegura Miriam Pozuelo. Un altre perfil creixent d’usuari de l’atenció psicològica és el del jove sense patologies prèvies. “Al principi no vam tindre casos d’aquest tipus, però amb les setmanes de confinament se’ns estan presentant quadres d’insomni, ansietat i trastorns obsessius compulsius en persones de poca edat”, informa Llorens.
Per a totes dues professionals la millor recepta és l’esperança i no perdre’s en el fatalisme dels informatius o les mitges notícies que circulen per les xarxes socials. “Una de les reflexions que millor els senta és quan els diem que la majoria dels seus problemes desapareixeran amb el confinament i que el sol, tard o d’hora, tornarà a eixir.”
