Cullera retorna l’esplendor a tres quadres del pintor Ferrer Cabrera

La regidoria de Patrimoni Històric presenta la restauració de les obres de l’artista cullerenc

ferrer-cabrera-2CULLERA. 10/10/16. La programació del 9 d’Octubre a Cullera ha deixat espai també per a l’art local. Este divendres, la regidoria de Patrimoni Històric va presentar la restauració de tres obres del pintor cullerenc Emilio Ferrer Cabrera (1888-1962), totes elles propietat del consistori.

L’acte va tindre lloc a la sala d’exposicions de la Casa de l’Ensenyança, amb la presència de la família de l’artista; de l’alcalde, Jordi Mayor, la regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover; membres de la Corporació municipal i representants del teixit social cullerenc. Mayor es va congratular per la recuperació del patrimoni i va assegurar que és «una mostra d’autoestima perquè un poble que vol als seus artistes es vol a si mateix».

Jover, per la seua banda, destacà que dues de les obres («Maja sobre fondo azul» i «Maja con mantón de Manila») foren rescatades per la regidoria que dirigix després de trobar-les a l’Argentina. Estes pintures tenen consideració de ‘viatgeres’ mentre que la tercera en qüestió és un bodegó que ja pertanyia al municipi.

Intervencions

Maja sobre fondo azul ha estat la pintura que més intervenció ha necessitat. Per facilitar els seus continus trasllats, es van retirar els seus bastidors de manera que fos més fàcil el seu magatzematge, això va provocar deformacions que durant anys van deixar la seua marca tant en el llenç com en totes les capes que componen la pintura. A això caldria afegir, talls i algun que un altre retoc pictòric que van acréixer la deterioració.

Amb esta intervenció realitzada per l’ajuntament no solament s’ha recuperat el cromatisme i la lluminositat de la pintura, sinó que al seu torn s’ha restablit l’aspecte formal de la seua grandària original.

En l’obra Maja con Mantón de Manila les grans deformacions van fer necessària una important intervenció sobre el suport que corregix les alteracions en el plànol, això al costat d’una delicada remoció dels vernissos i una reposició de pintura ha retornat uns nivells d’esplendor cromàtica que havien desaparegut.

Finalment, el bodegó no va sofrir les vicissituds dels viatges, però sí els mals més comuns que la petjada del temps deixa sobre les pintures. Una sèrie de deterioracions tals com a vernissos oxidats, arrapades, brutícia ambiental, un suport deteriorat i corcat, tots danys de la vellesa que amb una intervenció rigorosa fa possible que tornen a fer-se visibles els colors, les llums i la profunditat de l’obra.

Deixa el teu comentari