La Fe aborda les diferències del càncer de pulmó entre hòmens i dones

Al voltant d’un centenar de professionals i pacients de València han debatut en l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe les diferències de gènere en el càncer de pulmó a causa d’un augment específic de la incidència de la malaltia en la dona i amb característiques en part diferents a les de l’home. Es tracta de la I Jornada d’abordatge multidisciplinari d’aquesta patologia en la dona.

Aquesta trobada ha sigut promogut pel Grup de Recerca i Divulgació en Oncologia, que presideix Óscar Juan, de l’Hospital La Fe de València, i ha sigut inaugurat per la responsable de la Unitat d’Igualtat de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, Palmira Muñoz i per la gerent del Departament de Salut València La Fe, Mònica Almiñana.

Es tracta de la primera jornada d’aquest tipus que es realitza a la Comunitat Valenciana, i pretén sensibilitzar sobre la importància del gènere en la medicina de precisió així com la necessitat d’un abordatge personalitzat en les campanyes de prevenció i en totes les etapes d’aquesta malaltia.

El càncer de pulmó és el tumor més freqüent en el món amb més d’1.800.000 nous casos cada any. A Espanya en 2017 es van diagnosticar 28.645 nous casos, dels quals un 82% van ser en homes i un 18% en dones. En l’Hospital La Fe aquestes xifres aconsegueixen els 300 nous casos diagnosticats a l’any, dels quals un 23% correspon a dones.

No obstant açò, mentre que en l’home hi ha un descens de la mortalitat, el càncer de pulmó en les dones espanyoles ha augmentat fins a cinc vegades en els últims dotze anys i a la Comunitat Valenciana és ja la segona causa de mort per càncer en el sexe femení.

A diferència dels homes, un major percentatge de dones que desenvolupen càncer de pulmó mai han fumat (el 20% de les morts per aquesta malaltia en les féminas ocorren en no fumadores). En el cas del sexe masculí, aquesta situació només ocorre en 1 de cada 12 homes.

Diferències en el diagnòstic, tipologia i tractament

Les principals diferències que es donen entre tots dos sexes es produeixen en el diagnòstic (es detecta més en dones menors de 50 anys) , en el tipus de tumor i en el tractament.

Així, atès que la composició corporal de les dones és diferent a la dels homes, açò fa que la farmacocinética dels medicaments siga diferent en un sexe i en un altre.

Aquesta situació provoca discrepàncies quant a la toxicitat i l’eficàcia dels fàrmacs en tots dos sexes i cal tenir en compte que els assajos clínics en ocasions no són representatius perquè no s’han separat per sexes.

cal apuntar, així mateix, que fins a l’any 1993 no es va permetre la inclusió de dones en els assajos clínics fase I/II on s’estudia la dosi òptima. Encara avui dia, en els diferents assajos, fins i tot els fase III el percentatge de dones és inferior al 40%. Tot açò pot portar que quan s’aplique una teràpia d’acord a la superfície corporal puga ser més toxica en les dones i que l’efectivitat no siga la mateixa. D’altra banda, se sap que certs efectes secundaris com les nàusees i vòmits són molt més freqüents en les dones que en els homes

Novetats engegades per l’Hospital La Fe

En el marc d’aquest abordatge de gènere, el Servei d’Oncologia juntament amb el Laboratori de Biologia Molecular (dra Sarai Palanca) de l’Hospital La Fe, han engegat un projecte amb seqüenciació massiva per a un estudi més ampli del perfil molecular del càncer de pulmó per sexes.

D’igual manera, La Fe també ha participat en estudis com el denominat IMPULS, que tracten de valorar l’impacte familiar i social en la dona amb càncer de pulmó. Pròximament van a desenvolupar un altre projecte on es valorarà si existeixen diferències en els símptomes inicials en les dones així com en el temps que passa fins a la consulta, i els motius pels quals no es consulta abans.

Deixa el teu comentari