L’avantsala del 30 aniversari del MIM tanca les seues portes amb el suport unívoc del públic i totes les localitats esgotades

Sueca, la 29ª Mostra Internacional de Mim a Sueca (MIM), celebrada del 19 al 23 de setembre, passarà la història com una de les edicions més reeixides del festival. Amb un percentatge d’ocupació del 100% en cadascuna de les seues representacions, una assistència de més de 25.000 espectadors i una cobertura mediàtica sense precedents, el festival reafirma la seua consolidació i posa en relleu que és un projecte viu, ambiciós i en constant evolució i creixement.

La programació, vertebrada enguany entorn a “El moviment que parla”, va oferir 25 propostes contemporànies de teatre gestual procedents de l’escena local, nacional i internacional que ens van descobrir les infinites possibilitats del cos amb treballs avantguardistes i innovadors que, més enllà dels gustos, no van deixar indiferents als espectadors. Una programació, molts dels muntatges dels quals van poder veure’s per primera vegada en la comunitat valenciana o en l’Estat Español, que va captivar a un públic que es va bolcar tant en els espectacles de teatre de sala com en els de carrer.

“Per la seua llarga trajectòria, el MIM compta amb un públic fidel i al mateix temps molt exigent i crític, motiu pel qual cada any resulta més difícil satisfer les seues necessitats”, destaca Joan Santacreu, director del festival. Més enllà de la qualitat inqüestionable dels treballs d’enguany, explica, “l’èxit d’un espectacle depèn al final del públic, i ha sigut aquest qui ha fet possible que aquesta edició haja sigut memorable i que els teatres, carrers i places de Sueca s’hagen desbordat amb la presència de milers d’espectadors joves, adults i famílies senceres”.

El públic va omplir cadascuna de les representacions que es van realitzar en els diferents espais escènics de la ciutat, des del Centre Municipal Bernat i Baldoví, el Poliesportiu Cobert o el Casal Jove, en els quals es va penjar el cartell d’entrades esgotades. El mestre Yves Marc, referent europeu del mim contemporani, va posar en peu al públic del Bernat i Baldoví amb una classe magistral en el qual ens va descobrir d’una manera lúdica i didàctica les claus amb les quals ha construït la seua identitat artística actual. Els argentins Un poyo rojo van emocionar al públic en el mateix escenari amb un potent i provocatiu espectacle amb el mateix títol, mescla d’acrobàcia, dansa, humor i sexualitat, que ens va mostrar les possibilitats físiques i espirituals de l’ésser humà. I els gestos i el llenguatge corporal d’Alba, de la companyia francesa Théâtre du Mouvement, van aconseguir submergir a l’espectador sense pronunciar una sola paraula en el dol i la reclusió asfixiant imposada per Bernarda a les seues filles. Una adaptació lliure de l’obra de Lorca La casa de Bernarda Alba en la qual les ànsies de llibertat d’aquestes dones es van convertir en un magnètic cant silenciós.

La Premi Nacional de Dansa Sol Picó va esgotar també totes les localitats del Poliesportiu Cobert, espai que va acollir el seu últim muntatge, Dancing with frogs, en el qual amb un llenguatge transgressor i d’aparent caos qüestiona el món de la masculinitat. El públic d’aquesta 29ª edició va quedar també atrapat amb Antero, al que va donar vida la prestigiosa malabarista i realitzadora noruega Frida Odden Brinkmann en el Casal Jove. Un personatge en el qual l’artista es desdoblega per a parlar de la solitud i de la nostàlgia amb un treball de gran precisió física, tècnica i visual.

En la seua aposta per acostar el teatre gestual a tot tipus de públic i la captació de noves audiències, la programació del MIM realitzada en els carrers i places va aconseguir també una assistència massiva. L’escenari disposat en la plaça de l’Ajuntament es va veure abarrotat de públic en les diferents funcions. Actuacions moltes de les quals ja han quedat gravades en la memòria col·lectiva com la qual va realitzar, entre moltes altres, la reconeguda companyia britànica Gandini Juggling que amb els seus malabarismes de Smashed va deixar al públic perplex amb desenes de pomes i jocs de te volant per l’aire en una coreografia sincronitzada plena de ritme i humor.

Impactant i estremidora va ser l’actuació del duo francès L’art est Creation, els integrants del qual convertits en àngels humans van ballar pel cel de la Plaça de Sant Pere a 18 metres d’altura amb un espectacle de vertigen, The angels dance, carregat de poesia. Difícil va ser també trobar un buit lliure entre la multitud per a veure de prop el treball de Joan Català, Pelat; el del xilè Murmuyo, !Fuera! ; o el muntatge dels bascos Ertza, Meeting point i de Lurrak Antzerkia, Lurrak, entre altres molts. Gran atenció va acaparar també la companyia sevillana Dansa Mobile, Premi Max de Caràcter Social, amb el seu últim muntatge En vano; el poderós xou musical nòmada The batt mobile, dels francesos Noman Swing; o l’esperat working progress Look at me de Maduixa Teatre, companyia candidata als Premis de les Arts Escèniques de l’IVC pel seu espectacle Mulïer, estrenat en la passada edició del MIM.

Deixa el teu comentari