Albal visibilitza el Dia Internacional de l’Implant Coclear a través del cas de dues germanes, de 8 i 4 anys, amb discapacitat auditiva

Cada 25 de febrer se celebra el Dia Internacional de l’Implant Coclear, considerat un dels majors avanços en la història de la medicina. Es compleixen 64 anys des d’aquell 1957, quan es va realitzar el primer implant a França. A Espanya no arribaria fins a 1985.
Sergio Olivencia és el papà de dues xiquetes d’Albal amb discapacitat auditiva, a pesar que les seues filles Iris de 8 anys i Alba de 4, no requereixen l’implant, per ser un problema de menor gravetat, se suma a la jornada acostant-nos al cas de les seues xicotetes que afronten el seu dia a dia, amb normalitat, portant audiòfons. En el cas de la major la seua detecció no va ser precoç, per la qual cosa inicialment va tindre més problemes d’adaptació, ja superats. “Com podreu imaginar, va ser un pal molt gran perquè als pares ens costa assimilar aquest tipus de notícies”, explica Olivencia que hui ens ha sol·licitat ajuda per a visibilitzar la jornada, “per a continuar reivindicant mitjans, recursos i escoles inclusives perquè les necessitats solen ser comunes per als usuaris d’audiòfons com per a les persones que necessiten implants”.
Les xicotetes estudien en el col·legi La Balaguera, on tota la comunitat educativa es va solidaritzar amb la família. Molt agraït, el pare afirma que la major ajuda ha vingut del centre, “estan cent per cent integrades, gràcies a que tots i totes han contribuït a normalitzar la situació”.
A pesar que s’ha avançat molt en les proves genètiques que concloguen la causa, en el cas d’Iris i Alba els seus progenitors desconeixen el perquè, ningú de la família pateix o ha patit sordesa, per tant no és una patologia que s’hereta. Les seues filles saben llegir i parlar, “el concepte del sordmut ha quedat molt obsolet respecte a generacions anteriors, en l’actualitat, excepte casos molt concrets, ja no es dona aquesta situació. Afortunadament s’ha avançat molt”, ens compta.
Els implants, els audiòfons, la detecció precoç i una intervenció de logopèdia primerenca han permés aquest avanç que dona solució i millora la qualitat de vida de les persones que pateixen sordesa lleu, severa o profunda.
Sergio Olivencia subratlla que el progrés i la inclusió han d’anar de la mà per a aconseguir la plena inclusió de les persones amb sordesa, en la societat, des de les escoles. Per això, reivindica més ajudes per part del Consell, com per exemple, en recursos tècnics com a emissores FM que faciliten la comunicació a les aules. En el seu cas, van haver de comprar el dispositiu amb recursos propis perquè, “la Generalitat va tardar dos anys a donar-nos resposta”. Des del principi han comptat amb la col·laboració del centre educatiu on estudien Iris i Alba. Per a evitar sorolls estridents que dificulten la seua atenció, es van posar pilotes de tennis en les puntes de les cadires, “Hem aconseguit recudir en soroll de l’aula en grans quantitats es beneficien alumnat i professors”
El debat de les màscares transparents
La crisi sanitària també suposa un obstacle a aquesta discapacitat que ve a posar una nova barrera a la comunicació. Sobre l’ús de les màscares transparents Olivencia diu que hi ha un debat obert entre els quals estan a favor i els seus detractors, “n’hi ha de dos tipus i dins de l’homologació, hi ha un apartat que indica que ha de fer referència al nivell de distorsió”. El pare d’Iris i Alba desconeix si les màscares transparents homologades han arribat al centre de les seues filles, “elles em diuen que no s’estan gastant”.
L’Ajuntament d’Albal ens sumem a la causa per a conscienciar a a societat de les dificultats a les quals s’enfronten, dia a dia, les persones amb discapacitat auditiva. Iris i Alba formen part d’Aspes València, l’Associació de famílies i persones sordes que defensa els drets globals de les persones amb discapacitat auditiva, davant la societat i administracions. “Gràcies als col·lectius i als pares i mares dels xiquets que pateixen aquesta discapacitat s’està cobrint el buit on les administracions no estan arribant, fonamentalment en l’acompanyament i aportant els recursos necessaris”, conclou.

Deixa el teu comentari