AVA-ASAJA exigeix en la zona zero del cotonet de Sud-àfrica un major esforç inversor per a accelerar solucions

Cristóbal Aguado sol·licita al govern, que a través de Agroseguro, amplie les indemnitzacions als danys per plagues descontrolades per decisions polítiques

El president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha reclamat hui a les administracions un major esforç inversor per a accelerar solucions contra el cotonet de Sud-àfrica, la principal plaga de la citricultura valenciana, que superarà els 200 milions de pèrdues. El dirigent agrari ha realitzat aquesta reivindicació en el transcurs d’una jornada que ha reunit un centenar d’agricultors en la Caixa Rural d’Almenara, municipi de la comarca castellonenca de la Plana Baixa, zona zero d’aquesta plaga.

Aguado constreny a posar en marxa una estratègia eficaç que combine lluita biològica, parany massiu i matèries actives de diferents signatures respectuoses amb el medi ambient. Per a això, urgeix a agilitar eines per a, igual que ocorre a Israel, Països Baixos o els Estats Units, donen facilitats als investigadors a fi de poder gestionar la seua labor d’una manera més ràpida, eficient i aplicant els últims avanços científics, com és el cas de l’edició genètica.

Així mateix, Aguado ha exigit al govern que, a través de Agroseguro, amplie el pagament d’indemnitzacions econòmiques, no sols davant adversitats climàtiques, sinó també davant els danys causats per plagues com el cotonet de Sud-àfrica, l’entrada i l’expansió del qual descontrolada es deu a decisions polítiques.

“L’administració no ha estat a l’altura. Va fallar en 2009 en ser incapaç d’evitar la introducció d’aquesta plaga a Espanya i al no erradicar-la en els primers camps infectats. Ha consentit que la UE haja prohibit 4 de cada 5 matèries actives sense tindre alternatives eficaces. Durant molt de temps ha desoït les nostres demandes per a aplicar controls en origen i tractament en fred a les importacions sud-africanes. Els agricultors no podem continuar sent conillets d’índies. Si els polítics són els culpables han de pagar ells pel mal causat. I el mateix ocorre amb el veto rus, haurien de compensar als agricultors afectats per la pèrdua d’aqueix mercat fonamental, que els nostres competidors han ocupat a causa de decisions polítiques alienes al sector agrari”, argumenta Aigualit.

El director general d’Agricultura de la Conselleria d’Agricultura, Antonio Quintana, ha reconegut que la situació és difícil i que li agradaria que les solucions anaren més ràpides, però ha afirmat que “no se’ls pot acusar d’inacció”. En aquest sentit, Quintana defensa el treball de la conselleria d’Agricultura a l’hora d’identificar parasitoides a Sud-àfrica, realitzar la cria i solta massiva en explotacions citrícoles valencianes, repartir paranys de feromones, habilitar insectaris i adoptar mesures de bioseguretat.

La jornada, que va esgotar les seues places en 24 hores a causa de l’interés del sector, ha comptat a més amb la presència de l’investigador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l’IVIA, Alejandro Tena, que ha abordat la biologia, ecologia i control biològic de Delottococcus aberiae. Per part seua, l’investigador del Centre de Protecció Vegetal i Biotecnologia de l’IVIA, Alberto Urbaneja, ha analitzat les aproximacions biotecnològiques de lluita contra aquesta plaga. Finalment, el cap del Servei de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura, Vicente Dalmau, ha oferit informació sobre l’estratègia de control del cotonet de Sud-àfrica. A més, durant la celebració de l’acte, les empreses Bayer CropScience, Corteva Agriscience, Certis España, Sipcam Ibèria i Koppert Biological Systems han exposat les seues propostes per a millorar l’efectivitat de la lluita contra aquesta plaga.

Deixa el teu comentari