´Creu Roja T’Escolta’ detecta un augment de crides de conducta o ideació suïcida des de finals de 2020

Creu Roja disposa d’un servei gratuït d’atenció psicosocial des d’abril de 2020: ‘Creu Roja T’Escolta’ 900 107 917


Més de 30 crides (52% homes, 48% dones) s’han atés amb ideació o conducta suïcida des de la posada en marxa del servei; han sigut derivades a professionals de psicologia, especialistes en crisis i emergències


Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi

En el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, Creu Roja alerta sobre un augment en les sol·licituds d’atenció psicosocial relacionades amb conductes o idees de contingut suïcida rebudes a través del seu servei ‘Creu Roja T’Escolta’. Des de la seua posada en marxa, a l’abril de 2020 i arran de la pandèmia, s’han atés més de 7.500 crides; 30 d’elles les van realitzar persones que van manifestar idees suïcides, per la qual cosa l’equip de voluntariat encarregat de respondre el 900 107 917 va derivar aquestes sol·licituds d’ajuda a professionals de psicologia, especialistes en crisis i emergències.


El 52% de les crides les van realitzar homes, enfront del 48% de sol·licituds de dones; no obstant això, aquest servei d’atenció telefònica és molt més utilitzat habitualment per dones, per la qual cosa crida l’atenció que en el cas d’ideacions i conductes suïcides, el major nombre de consultes rebudes estiguen realitzades per homes.
Entre les persones ateses, la franja més comuna és la mitjana edat, no obstant això, les diferents persones usuàries ateses tenien entre els 19 i els 75 anys.


Des de finals de 2020 i al llarg de 2021, Creu Roja ha notat un augment significatiu de crides sobre aquesta problemàtica; en una primera fase del servei, va destacar el confinament i el malestar immediat associat a l’Estat d’Alarma decretat el 14 de març de 2020; la fase de desescalada i la volta a la ‘nova normalitat’ han provocat nous casos associats a les conseqüències a curt i mitjà termini de la fase més restrictiva de l’Estat d’Alarma, i a la incertesa que actualment continua cenyint-se sobre la societat, “el servei es va crear per a donar resposta a les persones més vulnerables de la societat, que tenen fins i tot difícil l’accés a l’ajuda psicològica per motius econòmics”, assenyala Mar Echenique, psicòloga i responsable de ‘Creu Roja T’Escolta”.

Segons dades publicades en Institut Nacional d’Estadística (INE), en 2019 es van produir 3.671 suïcidis al país, dels quals 2.711 van ser homes i 900 dones. Una mitjana de 10 suïcidis al dia, la qual cosa vol dir una mort cada 2 hores i mitja. La franja en la qual més defuncions es produeix és entre els 30 i els 39 anys. El suïcidi és la principal causa externa de mort a Espanya, duplicant als accidents de trànsit.


Cada any, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es produeixen prop de 800.000 morts per suïcidi en el món. És a dir, cada 40 segons mor una persona. Dins d’aquestes dades no s’inclouen els intents que no arriben a consumar-se, però es coneix que per cada persona que aconsegueix llevar-se la vida, es produeixen almenys 20 intents.

La intervenció de ‘Creu Roja T’Escolta’ en la conducta suïcida
‘Creu Roja T’Escolta’ és un servei d’atenció gratuït l’objectiu de la qual és oferir suport i acompanyament psicosocial a persones que per les seues circumstàncies (soledat, víctimes mortals pròximes, edat avançada, pèrdua d’ocupació, o altres), senten malestar emocional. El 900 107 917 està operatiu en tot l’àmbit nacional i és atés per voluntariat expert en atenció psicosocial.


En un primer nivell d’atenció, s’orienta a les persones amb pautes per a reduir el seu malestar; si el cas és més complex, es deriva a atenció psicològica especialitzada, on els professionals aporten assistència terapèutica a través del telèfon. Si la persona requereix d’acompanyament per trobar-se en una situació d’aïllament o soledat no desitjada, es deriva al nivell 3, en el qual se li ofereix acompanyament telefònic prolongat en el temps.


“Tenim diversos objectius, des de traure tota la informació possible per a entendre si el risc és imminent, fins a animar a la persona que es troba malament a parlar amb professionals o amb el seu entorn per a frenar aqueix impuls”, destaca Mar Echenique. Dins dels protocols d’actuació de Creu Roja per als casos de possibles suïcidis, es troba l’avís als serveis d’emergència o el fet de mantindre la trucada en actiu, “mai hem de tallar la conversa; en paral·lel hem d’avisar al psicòleg especialista, i fins i tot telefonar al 112 o 091”.


A més, “intentem saber si està amb algú a prop i que participe en la conversa perquè col·labore”, i busquem que la persona es comprometa a complir amb xicotets acords “els demanem que no ho facen, per exemple, en 15 dies, i durant aqueix temps l’ajudarem amb els seus problemes i a parlar amb freqüència”.


De manera paral·lela, Creu Roja activa tots els projectes d’ajuda que poden pal·liar la seua situació de vulnerabilitat, “ajudes econòmiques, de productes, si són víctimes de violència de gènere, ocupació… incorporem el cas en Inclusió Social per a abastar qualsevol problemàtica que puga tindre, i és quasi impossible que dins de Creu Roja no existisca un recurs de suport per a aqueixos problemes”.


L’horari d’atenció d’aquest servei és de dilluns a dijous, de 10.00 a 14.00 hores, i de 16.00 a 20.00 hores, i divendres de 10.00 a 14:00h, (una hora abans a Canàries).

Què és la ideació suïcida?
Resulta molt important aprendre a reconéixer signes d’insatisfacció vital; és possible que existisquen per part de la persona afectada declaracions de negació davant preguntes que impliquen reconéixer que es troba en risc; per això, és important explorar si existeixen indicis per a això i aprendre a detectar si estem davant un possible cas de conducta suïcida. A pesar que es tracta d’un problema greu de salut pública, es pot previndre basant-nos en l’experiència i l’evidència.


Entre els senyals d’alerta habituals que es poden detectar es troben:
La verbalització directa de la idea suïcida: “la vida no val la pena”, “deixaré de ser una càrrega”.
Els pensaments habituals sobre el suïcidi.
Els comentaris d’insatisfacció amb persones de l’entorn.
Els preparatius relacionats amb la desaparició: arranjament de documents, comiats, etc.
El reconeixement del sentiment de soledat o la incapacitat per a solucionar els seus problemes: importància, indefensió, desesperança…
La pèrdua d’interés per les aficions, obligacions o per la pròpia aparença personal.
Els canvis d’ànims sobtats (millores, especialment).
Els canvis de conducta: augment d’irritabilitat, ingesta d’alcohol, etc…
Autolesions.

La detecció d’idees suïcides, siguen quals siguen, han de prendre’s sempre de debò; entre els mites que envolten aquest problema es troben les idees que qui expressa el desig de posar fi a la seua vida, no el fa, que parlar del suïcidi incita a dur-lo a terme, que només les persones amb problemes greus se suïciden o que el duen a terme persones covardes o molt valentes. Nou de cada deu persones que s’han suïcidat havien verbalitzat el seu propòsit, i parlar d’això redueix el risc que es duga a terme, ja que, entre altres coses, la persona desitja que es produïsquen canvis en la seua vida per a tornar a gaudir d’ella. Molts xicotets problemes poden resultar intolerables, per la qual cosa les persones que els pateixen poden tindre idees suïcides en un moment determinat.

Què fer si detectem un possible cas amb ideació suïcida?
El primer pas és aprofundir en el tema a partir d’una situació específica, preguntant sobre com pensa resoldre la persona afectada els seus problemes, si ha pensat a suïcidar-se alguna vegada o autolesionar-se, o si dorm prou.
En segon lloc, és important detectar quin és el mètode pel qual planifica la idea de suïcidi: com ho durà a terme, el dia, el lloc, el motiu principal pel qual vol fer-lo i el significat.


És molt important en aquest moment valorar la desesperança que té cap al futur, i tindre molta cura per a no confirmar aqueixes idees sobre que no existeixen possibilitat de millora. De la mateixa manera, cal valorar el sentiment de culpa que pot tindre tant de personal o cap a algun familiar o amistat pròxima.


Per a prestar la millor ajuda és important determinar amb quins suports socials compte la persona: amistats, familiars… amb qui puga sentir-se secundada, millorar relacions i parlar dels seus problemes, i conéixer si hi ha alguna creença personal que li impedisca parlar dels seus problemes obertament.

Tan prompte com es detecta la idea suïcida de deure valorar el risc i intervindre: evitarem cridar, parlar de manera alterada i transmetre la sensació d’urgència; evitarem recórrer a frases fetes i tòpics que parlen de generalitats en lloc del problema concret; no s’ha de parlar dels problemes propis o exemples d’altres persones; s’ha de tindre especial cura a no fer sentir culpable o inútil a la persona afectada per no trobar-li sentit a la vida, ni crear falses expectatives o promeses que no es puguen complir. Mai s’ha de deixar sola a l’altra persona o desviar la nostra atenció.


Qualsevol intent de suïcidi en el qual tractem d’ajudar, probablement és posposat o interromput amb la nostra intervenció, d’aquí ve que resulte tan important fer aquests esforços, fins i tot encara que no aconseguim evitar-ho. En tots els casos és recomanable derivar a professionals de la salut mental, i en els casos de risc imminent s’ha d’avisar als serveis d’emergència, 112 o 091.

Deixa el teu comentari