El Centre del Carme analitza l’opressió de la dona i la influència que té en la construcció de la identitat

L’artista i mediadora cultural Elisa M. Matallín exhibeix ‘Oppressió’, dins del programa ‘Altaveu’ del Consorci de Museus

L’exposició mostra el resultat del treball col·laboratiu de l’artista amb diferents col·lectius de dones, un treball que s’activarà en la mostra amb tallers oberts al públic

 El Centre del Carme-Cultura Contemporània presenta el divendres 11 de setembre la mostra ‘Oppressió’, de l’artista i mediadora culturalElisa M. Matallín, dins d’una macroinauguració amb la qual el centre d’art inaugura temporada.

Emmarcada dins del programa ‘Altaveu’ 2019-20, ‘Oppressió’ visibilitza el treball de mediació desenvolupat amb diversos col·lectius en diferents situacions (Alanna, residència Juana María, CAR de Mislata, IES Juan de Garay), de novembre de 2019 a febrer de 2020, sobre qüestions relacionades amb l’opressió en la dona.

A través de dinàmiques participatives, procedents de les arts visuals, escèniques i del treball amb objectes, es van reflexionar i van elaborar col·lectivament assumptes personals en relació amb la construcció de la identitat amb limitacions resultants dels rols atribuïts a les dones en l’espai públic i domèstic.

El director del Consorci de Museus i del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha manifestat que “en aquesta nova temporada que iniciem, divendres que ve volem seguir incidint en projectes expositius col·laboratius que busquen visibilitzar la situació de determinats col·lectius sensibles en la nostra societat com en el cas de la mostra ‘Oppressió’, que ens serveix, així mateix, per a reflexionar i aprofundir en l’herència del patriarcat en els diferents àmbits de la nostra vida diària”.

Som conscients de com pot influir en el nostre estat d’ànim el context espacial i arquitectònic que habitem?; el cos pot amagar una opressió?; som propietàries del nostre cos? Totes aquestes qüestions que s’han treballat primer amb els diferents col·lectius de dones s’aborden en aquesta mostra que convida a reflexionar sobre la càrrega de la memòria social en el cos de la dona.

L’exposició s’articula en tres blocs: espai, cos i objecte, que serveixen com a pont entre els diferents espais de creació i la mateixa Sala Contraforts, on també s’oferiran tallers i xarrades que conviden a la participació del públic.

L’espai, el cos i l’objecte

Les dinàmiques es van fer en els espais propis de les associacions i els col·lectius amb els quals es va treballar. Segons Elisa M. Matallín, “sorprén trobar tantes referències visuals al concepte d’opressió en la mateixa arquitectura del lloc o del seu entorn”. D’altra banda, assenyala Matallín, “les nostres experiències van deixant petjada en cadascun dels nostres plecs corporals, en les nostres expressions i contorsions. El cos parla”.

Així, l’artista i mediadora cultural ha comprovat com algunes de les participants es trobaven en situacions i entorns violents, i per protecció no se’ls ha permés mostrar el rostre. Un acte, en principi, de cura que evidencia, sense pretendre-ho, la falta de llibertat i decisió sobre el cos de la dona que acaba convertint-se en la seua presó.

Segons Matallín, “concebem el nostre cos a través de la visió aliena i d’aquesta manera ens relacionem amb ell”. Durant les dinàmiques de treball es van visualitzar imatges pròpies de la història de l’art amb escenes de dones en espais públics i domèstics. Aquestes dinàmiques tractaven d’evidenciar com anem formant l’imaginari entorn del cos de la dona al llarg de la història. Imatges que representen una època, una tradició i una memòria que defineixen la condició de dona que s’aferra al passat.

La dona és concebuda com a producte elaborat per la civilització, un objecte per a ser usat. Partint d’aquesta premissa de la cosificació, postulada de la manera més extensa per la teoria feminista amb Simone de Beauvoir al capdavant, l’exposició presenta els resultats d’un treball a partir del joc amb objectes aportats per les mateixes participants com a símbol o representació de la seua opressió.

Així doncs, sorgeix una altra pregunta: podem deixar de sentir-nos objectes i convertir-nos en subjectes que accionen i gestionen la seua opressió?

Deixa el teu comentari