El Museu de Belles Arts de València exposa una selecció dels gravats de Piranesi

És considerat com un dels millors gravadors de la història per la seua imaginació prodigiosa i tècnica excepcional

El Museu de Belles Arts de València exposa, des de hui i fins al 30 de gener de 2022, una selecció d’estampes de Giovanni Battista Piranesi (1720-1778), un dels gravadors més importants del segle XVIII.

L’exposició de ‘Piranesi. III Centenari (1720-2020)’ es compon de cinquanta gravats de l’artista venecià que exploren les diferents facetes de la producció del fantàstic gravador, des de les seues vistes i monuments de Roma, fins a les fantasies oníriques de les seues presons. Aquestes últimes mostren com, a pesar de la seua formació acadèmica, la prodigiosa ment de Piranesi va ser capaç d’anticipar-se al Romanticisme.

Giovanni Battista Piranesi (Mogliano, Venècia 1720-Roma, 1778) va iniciar els seus estudis en el camp de l’arquitectura de la mà del seu oncle Matteo Lucchesi. Posteriorment va continuar els seus estudis amb el també arquitecte Giovanni Antonio Scalfarotto i va estudiar perspectiva i gravat amb el mestre Carlo Zucchi. A Roma estudiarà les obres dels mestres Fischer von Erlach, Filippo Juvarra i Ferdinando Galli Bibiena. En 1757 és elegit membre honorari de la Society of Antiquaries de Londres, i en 1761 acadèmic de l’Acadèmia di San Lucca. El gravador sempre va mantindre la seua vocació per l’arquitectura i li agradava denominar-se ‘architteto veneziano’.

La mostra està agrupada per tres seccions: ‘Vedute’ de Roma (1745-1778), ‘Antichità’ (1748-1777) de llocs arqueològics com Paestum (1778) i les grans infraestructures d’aqüeductes, ponts i cambres subterrànies, recollits amb el rigor i fidelitat que li donaven els seus coneixements constructius i hidràulics, i ‘Carceri d’invenzione’ (1745-1761) que recullen la visió ombrívola i sublim dels espais gegantins.

En la presentació de l’exposició, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha afirmat que “Piranesi és, probablement, un dels millors gravadors de la història, tant des del punt de vista de la creativitat artística, com des del de la minuciosa ocupació de la tècnica de l’aiguafort”. Igualment, ha assenyalat que “en l’obra de Piranesi resulta fonamental el seu contacte amb el també gravador Giuseppe Vasi, el gran cronista visual de la Itàlia del segle XVIII”. D’altra banda, González Tornel ha recordat que “Piranesi va ser també arquitecte, però, probablement a causa del caràcter revolucionari de les seues propostes, tan sols un dels seus projectes va ser construït, l’església de Santa Maria del Priorat a Roma”.

Piranesi estava dotat d’una imaginació prodigiosa i d’una tècnica excepcional. Recreava, a partir de les restes existents, fabuloses i colossals arquitectures. Plasmava la idealització de l’arquitectura romana monumental i la invenció de construccions descomunals, al mateix temps que els seus gravats transmetien una visió pessimista de la decadència del present i despertava sentiments melancòlics sobre el fet de discórrer de la història.

Els gravats que componen l’exposició estan custodiats al Museu de Belles Arts de València fruit del depòsit de la col·lecció de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, institució per la qual van ser adquirits en 1798, pocs anys després de la mort de Piranesi. Aquest conjunt de gravats de l’artista és dels millors del món, només superat a Espanya pel de la Biblioteca Nacional.

Els comissaris són Adela Espinós i Joan Calduch, ambdós acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles.

Deixa el teu comentari