El ple municipal de l’Ajuntament de València fixa, en la primera sessió del mandat, l’organització de la nova corporació.

L’Ajuntament Ple s’ha reunit hui en sessió extraordinària, la primera del mandat 2019-2023, per A aprovar l’organització de la nova Corporació: règim de sessions, composició i competències de les comissions, dotació econòmica dels grups polítics, vocals de les juntes municipals, representants en les entitats metropolitanes, empreses i altres organismes amb participació municipal.

La sessió ha començat i ha conclòs amb la presidència de l’alcalde de València, Joan Ribó, i durant el debat dels representants polítics ha exercit la presidència el vicealcalde Sergi Campillo. Tots els punts de l’ordre del dia han eixit endavant amb els vots favorables de l’Equip de Govern (grups Compromís i PSPV-PSOE), mentre que els grups de l’oposició Popular i Ciutadans han votat en contra de totes les propostes. Per part seua, el Grup Vox ha donat suport als punts referits a l’aprovació del nombre de vocals en les juntes municipals, de la distribució de persones conselleres en l’empresa mixta Emivasa i de la composició de la Junta de Protecció Civil, s’ha abstingut en el nomenament de representants en les entitats EMSHI i EMTRE, i ha votat en contra de la resta de punts (excepte en el cas del punt referit a la dotació econòmica dels grups municipals, en el qual el portaveu del Grup ha votat a favor, i el segon edil del grup, en contra).

En esta primera reunió plenària del mandat s’ha definit la ubicació en l’espai de l’Hemicicle de cada grup polític i cada edil. Els portaveus dels partits han pres la paraula per a exposar les seues argumentacions, crítiques, línies d’actuació i propostes sobre el disseny de l’organització municipal que marcarà els pròxims quatre anys de gestió. En general, els assumptes que han suscitat principalment les crítiques de l’oposició han sigut els referits a les retribucions econòmiques dels regidors i regidores i la dedicació exclusiva, el repartiment de personal eventual (assessors) i l’acotació del nombre de preguntes a realitzar en les sessions plenàries.

El portaveu del grup municipal Vox, José Gosálbez, ha acusat el nou Govern de «donar un tracte desigual als 33 regidors» de la ciutat, i ha qualificat la seua actitud de «antidemocràtica» i «dictadura de l’esquerra». Per part seua, el seu company de grup, Vicente Montañez, ha criticat l’increment salarial proposat per a la Corporació, i ha mostrat al plenari un corró de pintar com a símbol de l’actitud de l’alcalde i del seu govern.

Tant el grup Popular com Ciutadans han coincidit amb Vox en la figura del corró de pintar. Fernando Giner, de Ciutadans, ha acusat l’alcalde de mentir a l’hora de justificar les mesures sobre l’organització municipal (el repartiment de l’exclusivitat entre els regidors), i ha qualificat de «estrany» que s’haja optat per un govern amb dos vicealcaldies.

Per part seua, la portaveu popular, María José Catalá, ha criticat les labors de negociació entre els grups del Govern Municipal, que ha definit com un «espectacle rocambolesc, de desacord, que ha resultat en regnes de taifes». Catalá ha acusat l’alcalde de València de «dificultar la labor de l’oposició» i de «retallar drets».

La portaveu del grup Socialista, la vicealcaldessa Sandra Gómez, ha respost en primer lloc a les crítiques i ha assegurat que coincidix que haurien de ser tots els membres de la Corporació els que pogueren accedir a la dedicació exclusiva, però ha recordat que la legislació estatal aprovada pel govern del PP en el seu moment ho impedix, per la qual cosa ha instat l’oposició a impulsar el canvi de la llei. Quant al repartiment del personal eventual, la portaveu Sandra Gómez ha explicat que la proporcionalitat a l’Ajuntament de València és del 60% d’assessors per als grups de Govern, i 40% per a l’oposició, la qual cosa contrasta amb altres municipis com Alacant, amb govern de dretes, on l’executiu municipal copa el 83% d’assessors.

Finalment, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha explicat que en el cas de les retribucions als regidors en funció de la seua dedicació, la decisió del seu govern ha sigut «aplicar la legalitat de la manera més favorable, és a dir, atorgar el màxim  legal permés», però ha recordat que les restriccions impulsades en el seu moment «pel ministre Montoro van significar una restricció general de les llibertats dels municipis», i ha instat també a revisar la normativa vigent.

Ribó ha exposat el criteri d’adjudicació de l’exclusivitat: en primer lloc s’atorga als regidors amb responsabilitats de Govern, i després, en la mesura que permet la llei, als regidors en labors d’oposició. I ha assenyalat altres municipis governats per partits que exercixen l’oposició a València, com ara Màlaga, Granada o Alacant, en els quals el criteri ha sigut el mateix.

Així mateix, ha negat que l’acotació del nombre de preguntes en Ple, pensada per a alleujar la labor dels serveis, limite cap dret a l’oposició, i ha assenyalat de nou que és una situació similar a la de nombrosos ajuntaments de l’Estat. Finalment, ha qualificat de «molt raonable» la distribució de personal assessor per grups, que en este Ajuntament respon a la proporció 59%/41%, i ha instat als regidors a comprovar i comparar amb altres municipis.

UNA MOCIÓ MÉS EN CADA SESSIÓ PLENÀRIA

Després de la finalització del Ple extraordinari, l’alcalde València, Joan Ribó, ha atés els mitjans de comunicació, i ha expressat la seua satisfacció perquè «a partir d’ara ja es posa a funcionar tot d’una forma normal», i ha lamentat la impossibilitat que tots els regidors i regidores puguen tindre un règim de dedicació exclusiva «un problema que va generar el senyor Montoro en la seua etapa de ministre, quan va restringir la  llibertat dels ajuntaments amb esta imposició que prohibix que tots els membres de la corporació puguen tindre esta dedicació exclusiva», ha recordat. «Però en el moment  en què puguem, no tindrem cap problema, sinó tot el contrari, perquè tots els regidors i regidores que ho desitgen puguen tindre dedicació exclusiva», ha assegurat.

A preguntes dels informadors, Ribó s’ha referit a la decisió de fixar en tres el nombre de mocions que cada grup municipal pot presentar al Ple. «En el passat mandat hi havia un límit màxim de quatre mocions per grup de l’oposició, és a dir, un màxim de huit mocions per sessió. Però en estos moments, hi ha un grup més en labors d’oposició, per la qual cosa, amb tres per grup, el nombre màxim de mocions per sessió plenària augmenta de huit a nou; és a dir, que no l’hem rebaixat, i a més estem per damunt d’allò que és habitual en altres ajuntaments».

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.