En la Comissió Ciutat-Port de València ens preguntem en què pensa el port de València quan planifica i executa projectes com a xurros amb diners públics i que estan totalment desconnectats de la realitat econòmica, territorial, ambiental i social en la qual viu la ciutat que ho acull. Pensa en l’interés públic o està més preocupat d’altres coses?
Ara, després de la suspensió de terminis administratius per l’emergència sanitària, el port reprén el procediment per al concurs de construcció i explotació de la nova terminal de passatge. Això significa que l’Autoritat Portuària de València (APV), malgrat la caiguda i fallida de navilieres de creuers a tot el món, malgrat les altres prioritats que ara s’albiren (sanitat, educació, espais verds, etc.), i malgrat la crisi econòmica prevista sense precedents, segueix avant amb els seus plans presumint de la seua tradició de viure d’esquena a la ciutat.
El port segueix amb els seus plans per a situar en la mateixa ciutat de València, en el districte Marítim, una terminal de passatgers que inclou almenys quatre atracades, capaces d’acollir en un mateix dia dos creuers, i dos ferri. És més, el concurs inclou la construcció, però també la concessió per a la seua explotació per un termini de 35 anys, prorrogable fins a un màxim de 50 anys.
Espai que ocuparà la nova terminal, al costat dels barris marítims, en cas que es construïsca. Font: Recreació de la Comissió ciutat-port. Imatge base de Google Earth
La naviliera Baleària, ha sigut l’única empresa a presentar oferta, i l’Autoritat Portuària defensa contra vent i marea l’exemplaritat del projecte quant a qüestions ambientals, afirmant que l’estació marítima funcionarà amb zero emissions contaminants i apostarà per l’economia circular. A aquesta qüestió de les emissions i de l’anacronisme del port, que tanca l’orella al que ocorre en el sector creuerista, a les declaracions d’emergència climàtica, i a les previsions econòmiques, la Comissió Ciutat-
Port volguera afegir alguna informació que s’està ometent deliberadament en aquests comunicats triomfalistes:
1) És realment possible que els creuers s’endollen en port?
Els creuers preparats per a endollar-se en port a l’energia “sostenible” anunciada (també qüestionable), a nivell mundial són solament un 27% de la flota (segons dades de la pròpia Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA)), i per descomptat eliminem el Gas Natural Liquat (GNL) d’aquesta classificació per ser, de nou, un combustible fòssil.
Però el problema és major, perquè en aquest moment encara no existeix un sistema estàndard de connexió utilitzat globalment (CLIA), la qual cosa dificulta encara més que aquest anunci triomfalista de zero emissions siga possible en realitat, ni que s’aconseguisca en un termini raonable. És més, si no es fa obligatòria, cap companyia s’endollarà en arribar a València.
I quant a terminis, segons Aurelio Martínez, president de la APV, la vida útil d’un vaixell és d’uns 20 anys. En cas de creuers, uns 25-30 anys, existint tècniques per a allargar-la 20 anys més. Els propietaris no inverteixen a adaptar-se per a endollar-se ni en manteniment llevat que siga obligatori, i menys encara ara que el negoci està en la pitjor crisi que mai ha conegut.
2) Què passa abans i després de l’estada d’un creuer?
En el futur llunyà en què els creuers puguen endollar-se a València, fins que els vaixells entren o ixen del port, i mentre calfen motors, i esperen en les aigües pròximes a la bocana a entrar a port, continuen emetent gasos d’efecte d’hivernacle i gasos contaminants, que a més són dels pitjors que hi ha en el transport, per usar els combustibles més bruts que existeixen, fuel pesat, una espècie de quitrà que queda en el fons dels barrils de petroli, que ningú més sap per a què usar-ho o què fer amb això.
Tot això sense parlar dels sorolls dels motors o el tràfec de vehicles a motor en la rodalia dels creuers i ferri. En qualsevol cas, qui garanteix a veïnes i veïns de Natzaret o El Grau que es complisca amb elles i ells el Dret Humà relatiu al gaudi d’un medi ambient segur, net, saludable i sostenible?
Emissions d’Òxids de Sofre dels creuers en comparació amb cotxes. Font: Traducció lliure des de Transport & Environment
3) I durant l’estada d’un creuer en port què ocorre?
A més de la salut pública, per qüestions de contaminació de l’aire i contribució a aquest efecte hivernacle, els vaixells de creuer són famosos per les emissions de residus que tenen, principalment llançats a la mar, i també pel consum d’aigua potable. Un recent estudi de la Universitat de les Illes Balears mostra que un sol creuer que té com a base el port consumeix més aigua que la suma de tres pobles (mitjana de 628.000 litres per amarrament). I un creuer que només fa escala consumeix 69.000 litres per amarrament, un consum superior al de molts pobles.
3) El turisme de creuers beneficia a València?
El turisme de creuers no beneficia a ningú més que a les navilieres com Carnival o MSC. Ja sabem de les lluites que manté la ciutadania de Venècia o Barcelona per a frenar les allaus de turistes llampec que arriben a les seues ciutats, col·lapsant-les amb una concentració en el temps altíssima i amb una despesa mitjana molt reduït i poc repartit. En els propis creuers es comercialitzen les excursions i fins i tot s’ofereixen menjades de pic-nic, perquè l’estada mitjana d’una persona que desembarca a València és de 4h.
4) Mancada de rigorositat de l’Autoritat Portuària de València
Si donem un breu repàs a les actuacions del port de València respecte a passatge, ens porta a recordar que va fer desaparéixer l’Embull nº3 del port i l’Escala Real per a construir en la dècada dels 80 una Estació Marítima, que poc després va deixar d’utilitzar-se per a fer una nova en el Passeig de Car, enfront de la seu de Boluda. Després va realitzar una terminal de megacruceros en el dic de la futura (o no) Terminal Nord. I ara la passen al sud. Tot això cames ajudeu-me, improvisant decisions allunyades del sentit comú i sense avaluació ambiental adequada. Quatre terminals de creuers en quaranta anys en un carnestoltes de balafiament. A més, el port dissenya la nova terminal sense considerar l’oportunitat de recuperar la desembocadura a cel obert del final del llit històric.
En definitiva, des de la Comissió Ciutat-Port denunciem la nova aposta de l’Autoritat Portuària de València per dedicar fons públics a noves operacions que beneficien especialment a empreses privades que formen part del lobby portuari, sota el cimbell d’un “turisme de qualitat”, que en realitat poc aporta en termes econòmics a les ciutats que visita en tant que està demostrat que és altament contaminant malgrat l’esforç de propaganda al qual contribueix la pròpia Autoritat Portuària de València.
