Europa aposta per la Intel·ligència Artificial per a entendre les causes del canvi climàtic

Una col·laboració de quinze centres de recerca europeus, entre ells l’Image Processing Laboratory (IPL) de la Universitat de València, ha rebut finançament del programa H2020 per analitzar la influència del canvi climàtic en els fenòmens meteorològics extrems. Es tracta del projecte XAIDA, l’objectiu final del qual és millorar la detecció d’extrems climàtics i avaluar mitjançant IA els riscos i la seua atribució a l’activitat humana, així com elaborar material docent i divulgatiu orientat principalment a les generacions futures.

El clima canvia veloçment i produeix pèrdues i danys en totes les àrees i sectors. Resulta especialment rellevant la forma en què el canvi climàtic modifica i potencia els fenòmens meteorològics extrems. Sovint, els successos extrems proporcionen informació sobre les condicions climàtiques futures i les seues implicacions, però no tots ells són precursors del futur. Per això, és important establir o refutar científicament un vincle causal entre els successos i la influència humana en el clima.

Si bé els climatòlegs han avaluat amb èxit la relació entre el canvi climàtic i fenòmens com les onades de calor o les pluges torrencials, continua sent difícil establir aquesta vinculació en un altre tipus de successos extrems. No obstant això, la interdisciplinarietat i els mètodes desenvolupats recentment en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial (IA) ofereixen un gran potencial a l’hora de buscar solucions en aquest sentit i avançar en els processos d’adaptació al canvi climàtic.

XAIDA, un nou projecte finançat per la UE que començarà el setembre de 2021, reuneix l’experiència interdisciplinària d’un consorci liderat pel Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS)-Institute Pierre Simon Laplace (IPSL) i la Vrije Universiteit Amsterdam, i format per 15 universitats i centres de recerca, entre ells l’Image Processing Laboratory (IPL) de la Universitat de València.

El consorci agrupa experts en aprenentatge automàtic, estadística i modelització del clima. Junts dissenyaran nous mètodes i els aplicaran a successos recents de gran impacte; examinaran la seua possible vinculació i associació causal (atribució) amb el canvi climàtic antropogènic, i prediran si aquests fenòmens –o altres més intensos– es donaran en el futur, amb quina freqüència i amb quina intensitat. L’equip avaluarà els riscos i les possibilitats d’adaptació a successos futurs similars. A més, elaborarà material divulgatiu per al públic en general, així com material docent orientat a la formació i conscienciació de les generacions més joves.

“Sovint escoltem que determinats fenòmens climàtics extrems, com les onades de calor o les inundacions, són causades pel canvi climàtic. És perillós afirmar tal cosa sense haver realitzat una anàlisi estadística rigorosa”, comenta Gustau Camps-Valls, un dels científics espanyols més citats mundialment en el seu camp i Investigador Principal de la Universitat de València en el consorci. “Amb aquest fi, treballem amb IA en tres direccions. D’una banda, desenvolupem tècniques capaces de detectar en espai i temps una gran varietat d’extrems, com les sequeres, per exemple. Per una altra, desenvolupem models capaços d’anticipar-se a aquests esdeveniments i a impactes com les pèrdues en cultius. I finalment tractem de discernir si aquests esdeveniments haurien estat possibles i amb quina freqüència i intensitat s’haurien donat en un món contrafactual sense l’acció humana sobre el planeta”, conclou Camps-Valls.

El projecte suposa un pas endavant en l’estudi del canvi climàtic i de les causes que el produeixen.

El consorci està format per: Centre National de la Recherche Scientifique – IPSL, Vrije Universiteit Amsterdam, University of Oxford, Koninklijk Nederlands Meteorologisch Instituut, Met Office Hadley Centre, Max-Planck Gesellschaft, Universitat de València, University of Leipzig, Deutsches Zentrum für Luft-und Raumfahrt, ETH Zürich, Helmholtz Centre for Environmental Research, University of Reading, UNESCO – International Centre for Theoretical Physics, Office for Climate Education, Red Cross Red Crescent Climate Centre), dirigit pel CNRS-IPSL i la VU d’Àmsterdam.

El projecte té una durada de quatre anys i ha rebut 14M€ de finançament del programa d’investigació i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea en virtut de l’acord de subvenció núm. 101003469.

Deixa el teu comentari