Experts en intel·ligència artificial dissenyen un teler virtual de la Reial Senyera original de 1545

Esta ferramenta digital permet clonar tècniques antigues de teixit i replicar-les en 3D

Experts en intel·ligència artificial de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València (UV) estan elaborant un teler virtual de la Reial Senyera original de 1545, custodiada al Museu Històric Municipal, que permetrà visualitzar i clonar tècniques antigues de teixit i replicar-les en 3D. Equips multidisciplinaris participen en el desenvolupament d’esta ferramenta digital. Així, personal de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD) i de la Facultat de Geografia i Història de la UV s’han desplaçat este dimecres a l’Ajuntament per prendre fotografies de l’ensenya a molt alta resolució, fer una rèplica de la cimera i aplicar tècniques d’espectroscòpia, cromatografia i microscòpia òptica portàtil. Estos treballs formen part del projecte europeu SILKNOW impulsat per la UV, amb què es pretén catalogar i documentar el patrimoni seder de la Unió Europea des de l’Edat Mitjana.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha manifestat que “gràcies a la col·laboració amb el projecte SILKNOW s’estan duent a terme diversos treballs al voltant de l’autèntica Reial Senyera del segle XVI per poder tindre un coneixement major de com es va confeccionar, amb quins materials i de quin mode per, d’esta manera, tindre més informació que ens permeta poder restaurar-la i mantindre-la en les millors condicions possibles”.

El teler virtual, en anglés virtual loom, és un mòdul de programari capaç de clonar tècniques antigues de teixit i generar un model 3D que replica la seua estructura interna. Amb l’assessorament d’experts en tècniques de costura, els investigadors i investigadores combinen la informació dels lligaments de seda segons la tècnica i, d’altra banda, la informació visual, principalment de les imatges tèxtils. Esta eina permet a artistes i dissenyadors pujar les seues creacions i vore com quedarien si les teixiren o les pogueren imprimir en tres dimensions. A més, oferix la possibilitat de crear nous dissenys, ja que es pot aplicar una funcionalitat de simetria, canviar la ubicació dels quatre punts i ajustar la relació d’aspecte.

“Tot això contribuïx a fer una posada en valor del teixit seder, a partir de qualsevol obra elaborada amb ell, com ocorre amb la Senyera”, segons ha explicat Ester Alba, vicerectora de Cultura i Esports de la UV i directora del projecte SILKNOW. “En altres paraules, en la seda trobem el llegat, l’artesania, la innovació, la diplomàcia i la memòria d’Europa en una sola peça. Unix el patrimoni material i immaterial en una història que es remunta als últims 2.000 anys, de la qual la nostra Senyera forma part”.

L’objectiu de SILKNOW (Silk heritage in the knowledge society), impulsat per la UV i subvencionat per la Unió Europea dins del Programa d’Investigació Horitzó 2020, és posar en valor el patrimoni de la seda a Europa i millorar la seua comprensió, conservació i difusió. En ell participen centres d’investigació de diversos països. L’Ajuntament s’ha sumat a través d’un conveni amb la UV per documentar de manera exhaustiva la Reial Senyera original de 1545. Una de les eines centrals dels treballs al voltant de l’ensenya del segle XVI és el teler virtual, en l’elaboració del qual participen equips multidisciplinaris.

Així, especialistes dels departaments de Volum, Fotografia i Mitjans Informàtics de l’EASD, s’han desplaçat este dimecres al Museu Històric Municipal per realitzar fotografies de la Senyera a molt alta resolució per incorporar al teler virtual i també estan prenent dades per fer una rèplica de la cimera en 3D. El Studio run run, especialitzat en l’àmbit de la virtualització del patrimoni historicoartístic, col·labora en estos treballs, baix la coordinació del professor Sergio Ferrero, responsable del Laboratori de Producció Digital de l’EASD.

Junt a l’equip de l’EASD es troba personal de la Facultat de Geografia i Història de la UV, baix la coordinació de la professora Marisa Vázquez de Ágredos, responsable del Laboratori d’Anàlisi i Diagnòstic d’Obra d’Art, que està agafant micromostres tèxtils per a la identificació fisicoquímica de les matèries colorants i de tenyit que van ser emprades en la Senyera. Per a això s’empren tècniques com ara l’espectroscòpia, cromatografia o microscòpia òptica portàtil, que contribuiran així mateix a la realització del teler virtual.

D’altra banda, l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) ha pres recentment vora 80 mostres de la Reial Senyera per estudiar els materials i la tècnica de fabricació emprats. De cadascun dels fils recollits s’analitzen diferents aspectes: la densitat, diàmetre, longitud, materials, colorants o estat de conservació, entre altres. Tota la informació recaptada en esta fase servirà per elaborar una nova rèplica de la Senyera del segle XVI.

Deixa el teu comentari