Han nascut 11 exemplars de Boa de Duméril que únicament pot veure’s en altres dos parcs a Espanya

Espècie en perill d’extinció inclosa en la llista roja de la UICN 

Després del babyboom de diferents espècies que ha viscut Bioparc València enguany, ara li ha arribat el torn a una espècie endèmica de Madagascar, la Boa de Duméril. Ha sigut una gran notícia per a tot l’equip del parc, perquè és la primera vegada que es reprodueix. Fa aproximadament huit mesos els tècnics van observar la còpula entre el mascle i la femella i ara han nascut 11 exemplars. Les cries tenen una grandària de 50 cm aproximadament i el pes oscil·la entre els 50 gr de les més xicotetes fins als 100 gr de les més desenvolupades en nàixer. De moment romandran en quarantena on s’està realitzant un seguiment del seu creixement, especialment de la seua correcta alimentació. Una vegada es confirme que evolució és completament positiva i normal, seran traslladades a uns nous terrarios, creats especialment per a elles i situats en l’espectacular tronc caigut que serveix de nexe entre la zona que recrea Madagascar amb l’entrada als boscos d’Àfrica equatorial.

La Boa de Duméril (Acrantophis dumerili) a Espanya únicament pot contemplar-se en Bioparc València, en el zoo de Barcelona i al parc del desert de Tavernes. El seu hàbitat original són els boscos secs de Madagascar des del nivell de la mar fins als 1.300m d’altitud. Com la majoria dels membres de la família Boidae, és una serp robusta que pot aconseguir els 1,5 metres de longitud. Posseeix bandes grises i marrons amb marques negres que recorren tot el seu cos. És una serp terrestre, solitària i, igual que la majoria de les boes, és ovovivípara pel que els ous fan eclosió a l’interior del cos de la mare i naixen sent cries completament independents. En existir poca presència de grans depredadors a l’illa de Madagascar, les Boes de Duméril tenen ventrades més xicotetes que altres boes constrictores, permetent que les cries siguen més grans en nàixer. Caça a la nit, ja que aprofita el descens de les temperatures per a detectar la calor que emeten les seues preses a través d’uns hoyados sensibles a la calor que té al voltant de la boca. S’alimenta de xicotets mamífers que mata enroscant el seu cos al voltant i asfixiant-los entre els seus anells.

Inclosa en la llista roja de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa), de moment amb preocupació menor (Least Concern), les amenaces a les quals enfronta aquesta espècie inclouen la destrucció generalitzada de l’hàbitat a Madagascar a causa de l’agricultura o el pasturatge del bestiar i la caça per a obtindre la seua pell. 

Deixa el teu comentari