S’ha inclòs finalment dins de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat
Argumentava que el regadiu no produeix aigües residuals i per tant ha de quedar exempt, tal com ja va aconseguir LA UNIÓ amb les explotacions ramaderes l’any 2013
7 de gener de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha aconseguit la introducció d’una esmena dins de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat -que es va publicar el 31 de desembre de 2015 en el DOCV per a aplicar en 2016- que contempla que el consum d’aigua realitzat per les explotacions agrícoles de la Comunitat Valenciana queda exempt del pagament del cànon de sanejament. L’esmena havia estat recolzada pels grups parlamentaris de les Corts Valencianes.
Aquesta Llei contempla així una modificació de la Llei 2/1992, de 26 de març, de la Generalitat, de sanejament de les aigües residuals de la Comunitat Valenciana, on s’afegeix una nova lletra h a l’article 20 bis de l’esmentada Llei, i dins de les exempcions per a cobrar cànon de sanejament d’aigües residuals s’inclou “el consum d’aigua realitzat per les explotacions agrícoles”.
LA UNIÓ ja va aconseguir en 2013 que un article d’aquesta Llei establira com a excepció al cobrament del cànon de sanejament d’aigües residuals el consum d’aigua realitzat per les explotacions ramaderes. Se’ls cobrava un cànon injust a molts ramaders de la Comunitat per suposadament sanejar les seues aigües residuals en la xarxa pública quan no era així ja que generen segons totes les normatives un subproducte ramader (adob) i no un residu que a més no aboquen al clavegueram públic.
Encara que l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals (EPSAR) no cobra el cànon de sanejament de forma generalitzada, LA UNIÓ sí havia detectat que existien explotacions de regadiu a les quals sí se’ls cobrava aquest impost per un sanejament que no es feia. Tot açò ocasionava que s’hagueren de presentar els corresponents recursos administratius per a evitar aquest gravamen als afectats.
Per a cobrar el cànon l’article 20.2 d’aquesta Llei ho associa a la producció d’aigües residuals manifestada a través del consum d’aigua de qualsevol procedència. El cànon grava la producció d’aigües residuals i és evident que el regadiu no produeix aigües residuals ni aquestes s’aboquen al sistema de clavegueram públic.
L’única referència que feia la Llei al regadiu en explotacions agràries és en l’article 23 on s’específica que “el regadiu no és un ús industrial”, però no existia cap altra referència que explícitament diguera que l’ús agrícola no està exempt com sí es va aconseguir des de 2013 amb les granges.
Per tot això LA UNIÓ demanava que s’aprofitara la tramitació de la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’Organització de la Generalitat, per a introduir aquesta esmena que tinguera en compte l’exempció del cobrament del cànon de sanejament per a l’activitat agrícola. En la majoria de comunitats autònomes no existeix aquest problema ja que la normativa contempla directament l’exempció de les activitats que no generen abocaments a la xarxa de clavegueram públic.
