L’impuls al Registre de solars convertirà en edificacions residencials més de 100 solars de la ciutat

Sandra Gómez ha explicat que l’objectiu és «omplir de vida els barris, afavorir el model de Ciutat de 15 minuts, i acabar amb els problemes de neteja, degradació i convivència»

«Des de l’any 2017 hem aconseguit que allò que eren set solars hui són set edificis ja construïts i amb llicència de primera ocupació -i en alguns casos ja fins i tot amb famílies vivint en ells-, que allò que eren 31 solars sense cap perspectiva d’edificació hui són solars que tenen una llicència d’obra en tràmit; que altres 24 solars sense perspectiva de ser construïts hui ja tenen una ordre d’edificació dictada o una ordre de venda forçosa; i que altres 38 solars estan en tràmit de ser inclosos en el Registre: en total tenim més de 100 parcel·les de la ciutat de València que de ser solars passaran, gràcies a este Registre, a ser edificis residencials que ompliran de vida els nostres barris, afavoriran el model de Ciutat de 15 minuts, i acabaran amb els problemes de neteja, degradació i convivència que generen els solars abandonats». La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha fet balanç hui de l’activitat desenvolupada gràcies a l’impuls que ha rebut des de 2017 el Registre de solars i edificis a rehabilitar de la ciutat de València.

El registre de solars i edificis a rehabilitar va quedar suspés amb la crisi immobiliària, al no poder accedir els propietaris al finançament per a dur a terme les diferents construccions, ha explicat Gómez, qui ha recordat que l’any 2017, l’àrea de Desenvolupament Urbà es va fixar «la prioritat d’acabar amb els solars existents a la ciutat que degraden els nostres carrers i poden arribar a ser font de conflictes veïnals». «Una vegada recuperat el sector immobiliari era necessari acabar amb eixos buits urbans amb habitatges que ajudaren a ampliar l’oferta en tots els barris, i per a això reactivem el registre, i es van fixar uns criteris per a la seua nova posada en marxa», ha afegit.

Tal com ha explicat Gómez, es van fixar criteris territorials (amb zones prioritàries) i criteris materials (com que els solars estigueren fora d’ordenació i ocupant la via pública, o els casos conseqüència de demolicions, ruïnes imminents o reiterats incomplidors de les ordres de neteja o clos).

EVITAR LA PICARDIA

A més, ha afegit la vicealcaldessa, «es va fixar una quantitat que els propietaris que demanen llicència han d’abonar en forma de garantia que perden si no edifiquen, per a evitar la picardia de sol·licitar llicència perquè no se’ls incloguera però mai arribaven a edificar».

Des de llavors s’ha treballat analitzant els solars de la ciutat, estudiant quins compleixen els requisits per a ser inclosos i quins no, i avançant en cadascun d’ells per a aconseguir la fi última, que és la seua edificació. En eixe treball, s’ha prestat especial atenció al Centre Històric urbà per les seues característiques patrimonials.

Segons ha explicat Gómez, fora del centre històric s’han dictat 32 ordres d’edificació en solars, de les quals 14 ja han sol·licitat llicència d’obres per a construir. En altres cinc d’eixos solars, al no haver tingut resposta favorable de la propietat, s’ha declarat incompliment del deure d’edificar i dictat règim d’edificació forçosa (quan un tercer pot sol·licitar la venda forçosa i el propietari pot tindre una penalització en la venda de fins a un 50% del valor, que el tercer abona a les arques públiques). D’estos cinc, tres van sol·licitar ja la llicència d’edificació. I altres cinc dels 32 solars ja van finalitzar la construcció dels edificis d’habitatges i hui compten amb llicència de primera ocupació. A més d’estos 32, existeixen altres 26 solars actualment en fase d’anàlisi per a comprovar si compleixen els requisits per a ser inclosos. Respecte als edificis a rehabilitar, s’ha inclòs en el registre un edifici que s’està preparant ja la seua venda forçosa i estan en tràmit altres huit.

En quan al Centre Històric, s’han dictat ordres d’edificació en 27 solars, dels quals onze ja han sol·licitat llicència d’obres. En un d’ells s’ha declarat l’incompliment del deure d’edificar i el règim d’edificació forçosa. I un d’ells ja ha finalitzat la construcció de l’edifici i compta amb llicència de primera ocupació. Altres 12 estan actualment en estudi.

En el cas del Centre Històric, ha explicat la vicealcaldessa, molts dels solars es trobaven en unitats d’execució que eren inviables. Amb el PEP de Ciutat Vella estes unitats o han desaparegut o s’han redissenyat per a fer-les viables, per la qual cosa, encara que fins que no passen dos anys des de la modificació no es poden incloure en el registre, el pas donat en el nou planejament facilita les condicions perquè els propietaris puguen edificar. En el cas d’edificis a rehabilitar, el registre compta ja amb cinc edificis, i dos més estan en estudi.

També s’han activat diversos Programes d’Actuació Aïllada, com el del carrer Baix 19, 21 i 23, així com unitats d’execució com la dels palaus d’Exarchs amb llicència en tràmit, o la de la cantonada dels carrers Corretgeria i Tapineria, que acabaran amb diversos dels solars històrics del centre

Finalment, des d’Aumsa també s’està treballant per a acabar amb els solars del centre de la ciutat, ha afegit Sandra Gómez. S’estan licitant ja les obres de rehabilitació de l’edifici del carrer Sogueros 12, les de nova planta de Sogueros 6, s’ha finalitzat l’edifici del carrer Tapineria 20 i es reactivaran les obres del número 22. A més, s’està adaptant el projecte del carrer Fos 7 i 9 per a fer habitatges amb un nivell d’excel·lència en accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, deficiències visuals o auditives.

«En total, set edificis ja construïts, 31 amb llicència en tràmit, 24 amb ordre d’edificació dictada, i 38 més en tràmit d’estudi: 100 parcel·les que passaran de ser solars a edificis d’habitatges on els veïns i veïnes puguen desenvolupar el seu projecte de vida, i que ajuden a millorar l’entorn dels nostres barris i a evitar possibles focus de conflictes i d’insalubritat», ha conclòs Sandra Gómez, qui ha assegurat que «això és només el començament del treball, ja que el Registre està viu i continuem dia a dia analitzant la ciutat, estudiant cas per cas per a poder posar fi a l’existència d’estos buits dels nostres carrers».

Deixa el teu comentari