L’Oceanogràfic obri una finestra a la Mar Menor

La directora general de l’Aigua de la Regió de Múrcia i el director general del Oceanogràfic inauguren un nou espai dedicat a les espècies de la llacuna costanera murciana

L’aquari valencià col·labora amb la Comunitat Autònoma de Múrcia i la Universitat de Múrcia per a divulgar els problemes mediambientals i de conservació

El Oceanogràfic de València ha inaugurat aquest matí un nou espai, dins de l’àrea Mediterrani, destinat a donar a conéixer les diferents espècies que habiten la Mar Menor i que es troben amenaçades per les dures condicions mediambientals en les quals habiten.

L’aquari valencià obri així una finestra a la Mar Menor per a tots els seus visitants i contribueix al projecte del Banc d’Espècies Emblemàtiques i de Singular Importància de la Mar Menor del Govern de la Regió de Múrcia, en col·laboració amb la Universitat de Múrcia, en coordinació amb la Direcció General de la Mar Menor, amb el qual es pretén assegurar la investigació, conservació i supervivència de la fauna autòctona per damunt de possibles esdeveniments crítics en el medi natural.

La nova instal·lació consta d’un tanc amb dues cúpules d’acrílic de visió subaqüàtica que permet submergir-se en els 6.000 litres d’aigua a 18é, en els quals es pot observar els característics cavallets marins (Hippocampus guttulatus) agarrats amb les seues coles prènsils a la planta aquàtica Cymodocea nodosa, el peix agulla (Singnathus abaster), els gobios ( Pomatochistus marmoratus ) , el chirrete (Atherina boyeri), amb un paper fonamental en l’activitat pesquera de la zona i el fartet (Aphanius Iberus), a més d’una representació de nacras (Pinna nobilis) atés que no es pot comptar amb exemplars vius per la seua extrema fragilitat.

D’altra banda, s’exhibeixen fotos i vídeos del reconegut fotògraf Javier Murcia, especialitzat en imatges submarines i, molt especialment, en la fauna i flora de la Mar Menor de la qual té una abundant obra, així com una xicoteta representació de l’evolució del turisme que mostra com va poder ser negatiu i ara tornar-se en positiu.

Ha obert l’acte de presentació el director general del Oceanogràfic, Eduardo Nogués, qui ha expressat la satisfacció del Oceanogràfic de poder col·laborar amb el Govern de la Regió de Múrcia i continuar col·laborant amb l’Aquari de la Universitat de Múrcia, “perquè ja són molts els projectes en els quals estem junts i des de fa molt temps, com la cessió d’un tauró de puntes negra o els dos exemplars de puntes blanques o el programa ‘head starting’ de tortugues”.

A continuació, la directora general de la Mar Menor, Miriam Pérez, va celebrar “la gran oportunitat que suposa comptar amb un espai expositiu de la Mar Menor en el Oceanogràfic de València, la qual cosa ens permetrà mostrar-li al món la riquesa de la flora i la fauna d’un ecosistema únic a Europa”.

Finalment, el director tècnic de l’Aquari de la Universitat de Múrcia on es troba el Banc d’Espècies posat en marxa pel Govern de la Regió de Múrcia, Emilio Cortés, va explicar a grans trets el projecte i com s’ha obert amb ell una nova línia de col·laboració amb el Oceanogràfic, al qual va agrair el seu esforç per portar davant els seus milers de visitants la problemàtica de la llacuna costanera.

A la presentació va estar present el cap de servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura i Transició Ecològica, Juan Jiménez Perez.
Banc d’espècies: un projecte i una esperança

Les condicions particulars mediambientals i biològiques de la Mar Menor la converteix en una llacuna costanera única en el món com el reflecteix la presència d’espècies particulars i paisatges marins específics, si bé en els últims anys s’ha constatat la fragilitat d’aquest ecosistema.

En successius episodis, la Mar Menor va patir l’any 2016 una crisi d’eutrofització que va acabar amb el 99% dels exemplars de nacra (Pinna nobilis ) i, després de la DANA de setembre de 2019 i la conseqüent entrada d’un gran volum d’aigua dolça, un episodi d’anòxia que va ocasionar la mort de de milers de peixos i invertebrats.

L’objectiu principal del projecte del Banc d’Espècies busca que les generacions futures puguen contemplar la diversitat natural original de la Llacuna, alhora que garantir el coneixement científic de la fauna, sense lamentar les conseqüències de la reducció del volum d’espècies tan significatives com el cavallet marí, les agulles, les raboses, el chirrete, el fartet o les nacras”, segons publica l’Aquari de la Universitat de Múrcia.

Deixa el teu comentari