Webinar de l’Escola de Filosofia de l’Ateneu

Llastra: “Tucídides és una oportunitat de pensar en el significat de la vida, el nostre propi poder i la fragilitat de la societat”

El coordinador de l’Escola de Filosofia de l’Ateneu Mercantil de València, Antonio Lastra, ha afirmat que llegir els passatges de “Història de la guerra del Peloponès” de Tucídides és una oportunitat de pensar “en el significat de la vida en comú (de la ciutat), en el nostre propi poder (l’imperi d’Atenes seria el nostre estat del benestar) i en la fragilitat de la societat”.

Antonio Lastra ha realitzat aquests comentaris durant la webinar que han celebrat aquesta vesprada l’Escola de Filosofia de l’Ateneu Mercantil amb el títol “L’ensenyament de Tucídides sobre la plaga” a través de Zoom i que ha sigut presentada pel vicepresident de la Fundació de l’Ateneu, Carlos Climent.

Com ha detallat el professor Llastra, la descripció de la plaga en la “Història de la guerra del Peloponès” és la font originària de quantes descripcions tenim en la literatura posterior. “Es tracta, per tant, d’un text original i clàssic que ens permet pensar en la continuïtat de les experiències humanes i ordenar la nostra percepció dels esdeveniments”, ha apuntat.

En aquest sentit, ha comentat que Tucídides emmarca la descripció de la plaga entre dos discursos de Pèricles: el famós epitafi o Oració Fúnebre pels caiguts en la primera campanya de la guerra i l’últim dels seus discursos.

“En emmarcar la descripció de la plaga entre dos discursos del governant d’Atenes, Tucídides suggereix que la plaga és un esdeveniment polític, a més de metge” afegint “de fet, el silenci dels tractats hipocràtics sobre la plaga d’Atenes converteix la descripció històrica en una referència política”, ha assenyalat Antonio Lastra.

Per al coordinador de l’Escola de Filosofia, l’epitafi de Pèricles constitueix una exaltació de la ciutat i de l’imperi d’Atenes. “Pèricles crida al règim d’Atenes democràcia. La descripció de la plaga segueix a la descripció de la democràcia. La democràcia li ha donat a Atenes tot el seu poder”, ha explicat.

Finalment, ha indicat que “a la potència política li segueix la feblesa de la malaltia. L’escola de Grècia dóna pas al que Tucídides flama “anomia”, la falta de llei. La malaltia suposa, sobre totes les coses, el menyspreu a la llei. En el seu segon discurs, Pèricles reconeix que la plaga és “demoníaca” i escapa a la capacitat dels éssers humans per a dirigir la seua vida”.

Deixa el teu comentari